Pas­sat

La segona com­pe­tició euro­pea és la que va ser­vir al club per con­so­li­dar el seu pro­jecte, perquè després del seu obli­gat debut en l’Euro­lliga la tem­po­rada 2015/16, amb el títol de lliga i caient en la fase de grups amb 4-3 de balanç a casa –hi va tom­bar l’ales­ho­res campió d’Europa, el Praga de Laia Palau, Marta Xar­gay i Sonja Petro­vic–; cada curs va superar el llistó de l’ante­rior: el 2016/17 fins l’eli­mi­natòria de 8 amb l’AGÜ Spor, el següent a quarts amb el Gala­ta­sa­ray –a qui va eli­mi­nar en la mateixa eli­mi­natòria aquest febrer, aquest cop amb el fac­tor pista en con­tra (77-64 i 81-83)– i el 2018/19 amb el Mont­pe­ller en la pri­mera semi­fi­nal euro­pea del bàsquet català femení.

Latas seria, un any després, el lloc on l’Uni s’estre­na­ria com a visi­tant en l’Euro­lliga (45-57, després de 13 der­ro­tes) i, els anys 2021 i 2022, els que l’Spar Girona arri­ba­ria als quarts de la màxima com­pe­tició, con­ver­tint-se de nou en el pri­mer i únic equip català a arri­bar-hi. En números: 120 par­tits euro­peus, 70 en l’Euro­lliga amb 3 de prèvies (30-40) i 50 en l’Euro­copa (40-10 de balanç, amb 0-4 en les dues semi­fi­nals).

Pre­sent

L’Spar Girona és el novè del rànquing FIBA (88 punts), que compta les tres últi­mes tem­po­ra­des –24 les dues últi­mes, amb l’eli­mi­nació en la fase de grups de l’Euro­lliga fa dos anys. Forma part del bombo 1, amb els tres equips que no superin la prèvia de l’Euro­lliga –Lan­des, Casa­de­mont i Szeks­zard con­tra Besik­tas, Brno o Cons­tanta–, i altres refe­rents: Sopron –campió d’Europa el 2022 i quart del rànquing (168)–, Asvel –11è (80)–, Gala­ta­sa­ray –13è (74)–, BLMA –14è (70) i últim equip de Migna Touré–, Riga, Lublín –hi va jugar Ivana Jakub­cova–, Sepsi –d’on arriba Boris­lava Hris­tova– i Gdy­nia, el rival de l’Uni en l’Euro­lliga pel Glòria. Aquests 11 són els que evita l’Spar, que podria tor­nar-se a tro­bar en la fase de grups els bel­gues Cas­tors Braine i Kan­go­e­roes Basket Mec­he­len, amb qui va enfron­tar-se en l’Euro­lliga, o el Namur (Euro­copa 18/19). El Gor­zow –l’ante­rior equip de Chloe Bibby– o el Cajky, tots dos en el mateix grup que l’Uni el curs pas­sat, o l’Estu­di­an­tes, que no pot tocar perquè és de la mateixa lliga, equips més des­ta­cats del bombo 2. En el 3 hi ha el Kibirks­tis Vílnius lituà –té Gie­dre Labucki­ene– o l’União Spor­tiva, que té en el des­plaçament a les Açores un mal de quei­xal que l’Uni ja va patir el 2016 i el 2018.

Futur

El for­mat, a diferència de l’Euro­lliga que aquest any estrena dues fases de grups, play-in i final a sis; és el mateix man­te­nint la uni­tat geogràfica introduïda el dar­rer curs –abans els grups es divi­dien en est i oest. 40 equips con­fir­mats, els tres que no acce­dei­xen a la màxima com­pe­tició i els cinc dels deu que superin la prèvia. Dotze grups de qua­tre, dels quals els dos millors de cadas­cun i els vuit millors ter­cers pas­sen. En que­da­ran 32 orde­nats pel balanç en la fase ini­cial –compte el Jai­ris de Ber­nat Canut, al bombo 3– i l’ave­rage gene­ral. Un ordre rela­tiu, vis­tes les eli­mi­natòries de l’any pas­sat, quan a vui­tens el Bour­ges –número 1– va per­dre amb el Besik­tas, poste­rior sub­campió en per­dre la final, com totes les eli­mi­natòries a anada i tor­nada, amb el ja des­a­pa­re­gut Lon­dres. L’Uni hi acce­dia cinquè amb 6-0 i no per­dria fins a les semi­fi­nals, a les quals arri­bava amb 12-0.