No ho ha denunciat ell

El primer que va voler exposar és que és mentida que, com apuntava el diari El Mundo, ell hagi denunciat personalment aquestes irregularitats: “Formo part del comitè d'auditoria de control i seguiment de la FEB, però també hi ha Francisco Martín, president de la federació gallega, i Germán Monge, de la biscaïna, que també signen el document que vam presentar al CSD.” El màxim responsable de la FCBQ va voler subratllar: “En cap cas havia estat una decisió presa per la catalana ni per mi, però ja se sap la situació que vivim, políticament parlant.”

Els 23 de novembre es va presentar un informe pel qual s'explicava que el president de la FEB, José Luis Sáez, presumptament hauria realitzat un ús indegut dels fons federatius destinant-los a despeses personals i de la seva família. Per Joan Fa, amic de Sáez des de fa més de dues dècades, ha estat una decepció majúscula: “Personalment, em sento molt dolgut, perquè quan un amic et fa això és dur, no entenc com ho ha fet ell que té un sou i les despeses pagades.” Fa va explicar que van decidir portar-ho al CSD i no al jutjat perquè sigui Cardenal qui ho decideixi. El president de la catalana no va voler entrar en detalls però va deixar clar que “hi ha documentació suficient, amb factures i papers” que demostren les irregularitats. Per Joan Fa, el més greu no és la quantitat dels fons desviats, sinó que són en part procedents de diner públic. La FEB, segons es va explicar, va tenir el curs passat un pressupost d'uns 17 milions d'euros, mentre que el del mundial va ser d'uns 40. L'únic que va explicar Fa va ser: “No ho podíem deixar passar, hauríem estat còmplices, hi ha hagut comissions i trames per cobrar-les per part del José Luis Sáez i el seu entorn.”

El 2 de desembre, el comitè d'auditoria, control i seguiment dels comptes de la FEB va convocar els presidents de les federacions territorials per explicar-los la situació. Fa, en un acte de sinceritat, va assegurar: “Feia temps que sentíem rumors. Vaig veure coses que no quadraven, l'hi vaig portar a l'auditora de la catalana perquè s'ho mirés, vam rebre informació contrastada de coses sobre els comptes. Algunes no es poden demostrar, però no parlem de l'últim exercici, sinó que hi ha coses del 2007, 2008, 2010...”

Fa no va escatimar els elogis a la tasca de Sáez: “Ningú li pot discutir una gran gestió, només cal mirar com estava la federació quan va agafar la presidència i com està ara, és cert que ha tingut el millor equip del món després del dels EUA, però tant en categoria masculina, femenina com en categories inferiors, no hi ha hagut cap país a Europa que hagi assolit les fites que han assolit, i això és gràcies al gran equip que té.”

La resposta, mèdica

La resposta de José Luis Sáez es va conèixer a la tarda, i en forma de comunicat. En la nota de la FEB es remarca que el president i el personal de la federació s'han posat a disposició del CSD per “exhibir o entregar” la documentació que calgi i la informació que se'ls requereixi “per resoldre i aclarir dubtes que hi pugui haver”. Però el segon punt és més sucós: “Considerant que el senyor Sáez està de baixa mèdica, es comunica que assumeix la presidència en funcions el vicepresident primer, Juan Manuel Martín Caño fiuns que canviïn les circumstàncies o es convoquin noves eleccions”. Aquesta referència al període electoral (previst per al 2016) és el que fa sospitar que Sáez evitarà tant com pugui l'exposició al cas. Per cert, al migdia Fa havia tallat tota especulació sobre un hipotètic interès seu de presidir la FEB: “No demano la dimissió ni ho faré, ell ja decidirà el que ha de fer. Això sí, ningú és insubstituïble i, quan ell plegui, les federacions buscaran una persona que també ho pugui fer bé. L'any vinent hi ha eleccions a la presidència de la FEB, però ja dic ara que no tinc cap intenció de presentar-m'hi”