Pepe Sáez és hàbil. Té més vides que un gat i moltes batalles guanyades des que es va anar col·locant en la FEB procedent de la seva Andalusia natal, però ha arribat un moment que potser li falten mans per tapar-se totes les vergonyes.

De José Luis Sáez, de la seva falta de rigor comptable i del personalisme –per dir-ho suaument– que destil·la la seva presidència se n'expliquen de l'alçada d'un campanar. Tot plegat ha desembocat en la pèrdua d'adeptes entre les federacions autonòmiques. Sobretot les importants. I ha arribat el moment d'encerclar la peça gran d'aquesta cacera. Hi ha qui parla d'un nou episodi del Catalunya contra Espanya que no sé veure. Joan Fa era directiu de la FEB plenament fidel. Alguna de grossa n'ha fet Sáez.

Com que Joan Fa també és hàbil –i a més és advocat–, és probable que en la denúncia al CSD només es prevegin les presumptes irregularitats que es poden acreditar. Potser morralla, però prou consistents per enderrocar el cortijo en què s'ha convertit la federació espanyola, a la qual, des de fa anys, li han deixat de sortir bé els números i ha iniciat la política de retallades de la manera més absurda: per baix i sense cap rigor. El CSD –el d'ara o el que surti del 20-S– es pot arromangar i fer net o –com fins ara– mirar cap a una altra banda.