Un inici complicat

Quan Diego Martínez va començar a dirigir la banqueta, es va trobar un equip completament reconstruït, amb onze cares noves, després de les disset baixes que hi va haver en el mercat d’estiu. Això es va notar, i molt, ja que els nous jugadors blanc-i-blaus no només s’havien d’adaptar al club i a la ciutat, sinó també a les idees que volia implantar el tècnic gallec. Encara sense gaires automatismes agafats, va començar la lliga, i els dubtes i la incertesa van anar en augment. La confecció de la plantilla no era la correcta i això es traduïa al terreny de joc en resultats molt pobres. De fet, la millor ratxa que havien aconseguit fins ara eren els empats contra el València (2-2) i el Cadis (2-2) i la victòria contra el Valladolid (1-0). Per més que els jugadors desprenguessin coratge i ambició, els resultats no arribaven. En gran part, per culpa d’errors individuals molt grollers que dia rere dia no s’aconseguien solucionar. Quan no era una cosa, era una altra.

Un abans i un després

El mes i mig d’aturada per la disputa del mundial va trencar amb aquesta mala dinàmica. L’equip va tenir temps per reflexionar, fer un reset mental i continuar treballant de valent. Ara, en recullen els fruits. En part, gràcies a la millora individual de cada jugador. Si en un principi Darder, Joselu i Brian Oliván eren els únics arguments dels periquitos, ara s’hi han afegit Vini Souza, Puado, Braithwaite i Álvaro Fernández, que han fet un pas endavant i estan trobant la seva millor versió. A poc a poc, Diego Martínez va aconseguint la solvència defensiva que tant desitjava per acabar els partits amb la porteria a zero i, per tant, tenir més possibilitats d’emportar-se els tres punts. Encara falta molt camí, però aquest ressorgiment era molt necessari.