És difícil veure un mexicà triomfar a Europa. I és que Mèxic no acaba de fer enlairar el seu futbol, que, tot i ser l’esport rei en un país amb 126 milions d’habitants, no té, des de Rafa Márquez, cap figura de classe mundial. I no és només això, és que no són tants ja els que fan el salt per jugar a les lligues més potents. Només cal mirar la llista dels mexicans en el mundial passat; dels 26 escollits pel Tata Martino, ja fora del càrrec, només set –Raúl Jiménez (Wolves), Chucky Lozano (Nàpols), Edson Álvarez (Ajax), Andrés Guardado (Real Betis), Erick Gutiérrez (PSV), Johan Vásquez (Cremonese) i Gerardo Arteaga (Genk)– són al futbol europeu, i d’aquests, només tres juguen en un dels cinc grans campionats. “Tothom té dubtes sobre l’adaptació dels mexicans al futbol europeu, però el més complicat és mantenir-se i espero desmuntar el mite”, va assegurar ahir en una roda de premsa César Montes, que, poc després del mundial de Qatar que va disputar amb el combinat Tri, va engreixar la nòmina fitxant per l’Espanyol procedent del Monterrey.

I el central de 26 anys va pel bon camí; de fet, amb només set partits que ha disputat, sis com a titular, ja s’ha convertit en un intocable per a Diego Martínez i, fins i tot, el seu nom sona per reforçar altres clubs. “No em distreu”, va dir. Montes, però, evidentment, continua el seu procés d’adaptació. El canvi respecte a Mèxic és gran, és clar. “A l’hora de competir i el dia a dia, canvia. Sobretot la diferència és en la presa de decisions i la intensitat. M’haig d’adaptar ràpid per poder seguir sumant minuts i poder competir. Em vaig preparar ja abans per tenir aquestes aptituds”, va indicar. “A poc a poc vaig agafant més confiança amb les meves actuacions per ser un líder dins del camp, no només de la defensa. És una de les coses que em van portar fins aquí”, va afegir.