El segon des­cens de l’Espa­nyol en només tres anys va arri­bar de la forma més cruel. Amb un gol en el temps afe­git de Samu Lino que va dei­xar sense pos­si­bi­li­tats matemàtiques de per­manència el con­junt blanc-i-blau en l’últim duel con­tra l’Alme­ria a l’RCDE Sta­dium. Tot i que en les últi­mes jor­na­des l’arbi­tratge ha estat al cen­tre de la diana, per deci­si­ons molt polèmiques que podrien haver can­viat el desen­llaç, la rea­li­tat és que la bai­xada als inferns s’ha cui­nat a foc lent durant tota la tem­po­rada. La pèssima pla­ni­fi­cació espor­tiva, una pre­sidència a distància, la sag­nia defen­siva, la por­te­ria i un canvi (tard) d’entre­na­dor han estat alguns dels motius del sisè des­cens en tota la història de l’enti­tat blanc-i-blava. Ni Diego Martínez, pri­mer, ni Luis García, després, han estat capaços d’evi­tar aquest tràgic final.

Pocs entre­na­dors van gene­rar més il·lusió que l’arri­bada de Diego Martínez, després del seu reei­xit pas pel Gra­nada, al qual va con­duir a uns històrics quarts de final de l’Europa Lea­gue. Tot­hom va com­prar ràpida­ment el dis­curs del tècnic gallec, però dos mesos i mig més tard, després de l’arri­bada dels pri­mers fit­xat­ges i una pro­funda reno­vació de la plan­ti­lla, va abai­xar el suflé: “S’han de rea­jus­tar les expec­ta­ti­ves.” I és que l’inici del cam­pi­o­nat no va ser, ni de bon tros, el que tot­hom havia somiat, amb només qua­tre punts sumats en les sis pri­me­res jor­na­des. És cert que no se li van donar totes les peces que havia recla­mat durant la pre­tem­po­rada, però després d’un bon mer­cat d’hivern va ser incapaç de treure ren­di­ment d’una plan­ti­lla amb juga­dors de la talla de Joselu, Dar­der, Braithwaite o César Mon­tes, entre altres. L’equip arri­bava en la majo­ria de par­tits viu fins al final, gràcies a l’efec­ti­vi­tat de Joselu –Zarra de pri­mera divisió amb 16 dia­nes– i Braithwaite (10). A l’hora de la veri­tat, però, tot se n’anava en orris per una gran quan­ti­tat d’errors indi­vi­du­als reflec­tits en la defensa i, sobre­tot, en la por­te­ria, per on han pas­sat Lecomte, Álvaro Fernández i Pac­heco. Cap d’ells ha estat una garan­tia sota pals. En la jor­nada 27, després de qua­tre der­ro­tes con­se­cu­ti­ves (Valla­do­lid, Madrid, Celta i Girona), l’equip blanc-i-blau va entrar en zona de des­cens, de la qual ja no va sor­tir més. Aquest va ser el moment de fina­lit­zar l’etapa de Diego Martínez –que va mar­xar amb un balanç de sis victòries, nou empats i 12 der­ro­tes– i començar-ne una de nova de molt il·lusi­o­nant per a tota l’afició peri­quita.

Luis García va arri­bar com l’heroi que havia de posar ordre i sal­var aquest equip. Això sí, amb un sis­tema de joc com­ple­ta­ment dife­rent del del seu ante­ces­sor, volent ser pro­ta­go­nis­tes amb la pilota. Un sis­tema que va cos­tar que calés en els juga­dors. L’Espa­nyol només va sumar un punt dels 12 pri­mers en joc i es va dis­tan­ciar de la sal­vació. En els últims par­tits ja es veure una millora molt nota­ble en el joc, però con­ti­nu­a­ven sense mate­ri­a­lit­zar-ho en el resul­tat final. La faci­li­tat per encai­xar gols i els errors arbi­trals con­tra l’Atlético i el València van impe­dir allar­gar la vida als blanc-i-blaus. En 11 par­tits, Luis García només va sumar 10 punts (2 victòries, 4 empats i 5 der­ro­tes).

L’Espa­nyol ha estat un equip molt irre­gu­lar tota la tem­po­rada, tant a casa com lluny de Cor­nellà-el Prat, amb 19 i 18 punts sumats res­pec­ti­va­ment. Tot i ser el sisè equip de la lliga amb més gols a favor (52), les 69 dia­nes en con­tra han estat una llosa massa gran. Si la pri­mera volta va aca­bar amb 23 gols ano­tats i 29 d’encai­xats, la segona s’ha sal­dat amb 29 a favor i 40 en con­tra. Números de segona divisió. Dos entre­na­dors, però el mateix desen­llaç.