L’Espa­nyol és de pri­mera. Un any després del des­cens a Mes­ta­lla, els blanc-i-blaus tor­nen a la màxima cate­go­ria. Ho van fer gràcies a un doblet de Javi Puado en només tres minuts en el tram final de la pri­mera part. Dues dia­nes que van per­me­tre cap­gi­rar l’1-0 del Car­los Tar­ti­ere, i que va fer embo­gir els més de 33.000 espec­ta­dors pre­sents a l’estadi. Pro­ta­go­nista en les semi­fi­nals con­tra l’Spor­ting i el gran heroi ahir a la tarda. Javi Puado, autor dels tres gols de la pro­moció d’ascens, ha estat el res­pon­sa­ble de retor­nar l’Espa­nyol al lloc que li per­toca. Per sisena vegada en la història, els peri­qui­tos s’han refet d’un des­cens tor­nant a pri­mera en la tem­po­rada següent. I ho fan, aquesta vegada, amb Manolo González, la ter­cera aposta a la ban­queta, l’home que, des del fut­bol català, ha fet el cim cap a pri­mera.

Ha estat un any molt llarg i com­pli­cat. Tot el pati­ment i des­gast, però, final­ment s’ha vist recom­pen­sat. La victòria, molt llui­tada fins al final, ja es va començar a ges­tar hores abans, amb una rebuda dels juga­dors espec­ta­cu­lar i mul­ti­tu­dinària. Uns qua­tre mil segui­dors van tenyir de blanc-i-blau tot el perímetre que rode­java l’entrada del pàrquing, amb una pan­carta gegant on es podia lle­gir “No falleu a aquesta afició”. Així va ser. No van fallar, i al final dels 90 minuts hi va haver invasió de camp per cele­brar tots junts un ascens vital perquè aquest club con­tinuï ben viu.

Per aquesta bata­lla, Manolo González va intro­duir tres can­vis en l’onze ini­cial res­pecte a l’anada, amb l’entrada d’Omar el Hilali, que tor­nava després de com­plir sanció, Pere Milla i Nico Mela­med, que es va aco­mi­a­dar del club que l’ha vist créixer. A la ban­queta, es van que­dar Óscar Gil, Brian Oliván i Álvaro Aguado.

No calia remun­tar, calia gua­nyar. Amb aquesta con­jura van sor­tir els juga­dors blanc-i-blaus sobre el ter­reny de joc. Mal­grat els ner­vis i la tensió que es res­pi­rava en l’ambi­ent, els peri­qui­tos van saber ràpida­ment impo­sar el seu pla de par­tit. Van ser els espa­nyo­lis­tes els que van començar domi­nant el duel, sent inten­sos en la pressió i valents en atac. Al davant, però, tenien un Ovi­edo que també volia i sabia jugar les seves car­tes, amb cons­tants pèrdues de temps i tallant d’arrel totes les arri­ba­des del rival. Un xut molt forçat amb l’esquerre de Nico Mela­med des de la fron­tal que va mar­xar des­viat (32’) va ser l’única ocasió clara abans que caigués l’Stage Front Sta­dium. Javi Puado va emer­gir quan ningú s’ho espe­rava. En el minut 44, el bar­ce­loní va avançar l’equip peri­quito amb un gol a la sor­tida d’un córner. Sol dins l’àrea petita, va rema­tar a plaer de cap per enviar l’esfèrica al fons de la xarxa. Un gol que empa­tava l’eli­mi­natòria, i ho dei­xava tot obert. Tenia, però, una altra carta guar­dada. Tot es va posar més de cara, quan tres minuts després, en la dar­rera acció de la pri­mera part, Puado va apro­fi­tar una pas­sada en pro­fun­di­tat de Pere Milla per xutar al pal curt i situar el 2-0 al mar­ca­dor. Un resul­tat que envi­ava l’Espa­nyol directe a pri­mera. Tocava remar de valent en el segon temps.

En els següents 45 minuts, l’Ovi­edo va sor­tir abo­cat a l’atac. No li que­dava cap més remei. Borja Sánchez va avi­sar amb una volea alta (48’). Poc després, Colom­batto va ser el següent a pro­var-ho, amb un xut que va aca­bar a córner. L’Espa­nyol, però, ni molt menys es va fer petit. La seva res­posta va ser una molt bona jugada indi­vi­dual de Braithwaite, que no va estar encer­tat en la defi­nició (57’). Amb el pas dels minuts, el des­gast físic dels blanc-i-blaus va ser evi­dent, i l’Ovi­edo, que estava obli­gat a mar­car un gol per enviar l’eli­mi­natòria a la pròrroga, ho va apro­fi­tar per mos­se­gar. El gallec va moure la ban­queta a temps, i l’Espa­nyol va resis­tir fms al final. La defensa i Joan Gar­cia van evi­tar un ensurt.

Revet­lla de Sant Joan memo­ra­ble a l’Stage Front Sta­dium. La nit va ser curta, però la festa encara con­ti­nua. Objec­tiu asso­lit. La parròquia blanc-i-blava ja pot res­pi­rar tran­quil·la. La tem­po­rada que ve com­pe­ti­ran amb els millors.