L’Espanyol està, aquesta temporada, jugant amb foc. El conjunt blanc-i-blau ha acabat la primera volta de la lliga amb només 16 punts. L’equip orientat per Manolo González no ha estat capaç d’aixecar-se i revertir la mala dinàmica que arrossega des de l’inici del curs malgrat les diverses oportunitats de què ha disposat. L’última, a casa contra el Leganés, un rival directe en la lluita per la salvació. Altre cop, van tornar a evidenciar totes les carències d’aquest equip, que vol però no pot. La poca fiabilitat a les dues àrees realment els està passant factura.

A aquest ritme, el conjunt periquito projecta un total de 32 punts a final de temporada, una xifra que, si les coses no canvien radicalment, el condemnaria un altre cop a segona i a convertir-se en un club ascensor. I és que suposaria el tercer descens en només cinc anys. Una de les claus per evitar-ho és fer-se forts a casa i, sobretot, esgarrapar més punts a domicili. En les primeres 19 jornades de lliga, només han aconseguit sumar un punt lluny de Cornellà-el Prat. Va ser al Metropolitano el 28 d’agost, en la tercera jornada. Amb un punt, són el pitjor equip visitant de primera.

Les sensacions, a hores d’ara, no són gens bones, però l’Espanyol s’aferra a un miracle que ja ha viscut en pròpia pell. Si mirem enrere, el curs 2008/09 i 2003/04, el conjunt blanc-i-blau va acabar el primer tram de lliga amb 15 i 14 punts respectivament. Situacions, doncs, encara més delicades i crítiques. En tots dos casos, va assolir la permanència. El 2009 va fer una gran segona volta de campionat, amb 32 punts sumats, i va acabar en la desena posició de la taula. El 2004 es va salvar amb només dos punts de marge, acabant la lliga en setzena posició amb 43 punts. Aquesta és la cara de la moneda, però també existeix la creu. En els últims dos descensos que han viscut, la temporada 2022/23 i la 2019/20, havien acabat la primera volta amb 20 i 11 punts respectivament. N’hi ha de tots colors. Dades per a l’optimisme i dades per alarmar-se. En aquests moments, els blanc-i-blaus són divuitens, a un punt de l’Alavés, que marca la salvació.

Si mirem encara més enllà, en el segle XXI hi ha vuit equips de la lliga que han estat en una situació idèntica a la de l’Espanyol, amb 16 punts sumats en la primera volta de la competició estatal. Quatre d’aquests equips van aconseguir mantenir la categoria. La resta van baixar a segona. Els casos en els quals es pot emmirallar l’Espanyol per aferrar-se a primera són els de l’Osasuna (2020/21), el Llevant (2014/15), el Rayo (2013/14) i el Saragossa (2010/11). Tots van fer una excel·lent segona volta, amb 26 punts sumats de mitjana, que els va permetre acabar la lliga en una zona tranquil·la de la taula.

No van tenir tanta sort l’Alavés (2021/22), el Deportivo per partida doble (2017/18 i 2012/13), l’Almeria (2014/15) i el Valladolid (2013/14), que van acabar baixant a segona. De motius per creure-hi n’hi ha, però cal, gairebé, sumar el doble de punts en els 19 partits que resten.