Esport i política

LA CròNICA

Triple de Berni Álvarez

Exjugador a l’ACB i ara exentrenador i ídol al CBT, va entrar en política el 2019

Els jugadors de les comarques tarragonines que han tingut el privilegi de militar en l’ACB es podrien comptar, si fa no fa, amb els dits d’una mà. Actualment, l’estendard és el pivot tortosí del Bàsquet Girona Jaume Sorolla. Per això, i perquè, a més, va sortir del planter del CBT (Club Bàsquet Tarragona) tot i haver nascut a Reus el 1971, Berni Álvarez és una llegenda esportiva a Tarragona, una persona coneguda, reconeguda i estimada. Triplista empedreït de canell privilegiat, va jugar vuit temporades a l’elit amb el Pamesa València, on va guanyar una copa, i en el Caprabo Lleida. També va participar el concurs de triples ACB. Amb un èxit notable, ja que va ser finalista en les edicions del 1998/99, guanyada per Alberto Herreros, i en la del curs 1999/2000, amb triomf per a Alberto Angulo. Berni va penjar les sabatilles el 2010. El 2023 va posar fi a la seva segona etapa d’entrenador del CBT després de tretze temporades, que aviat és dit, amb diversos ascensos a LEB Plata. Un exemple de dedicació, mà esquerra, sintonia i perseverança, qualitats que l’han enlairat i que ara haurà de continuar esprement com a flamant primer conseller d’Esports de la Generalitat de Catalunya, un càrrec històric de nova creació que va prometre ahir i amb el qual Salvador Illa, el nou president, vol subratllar la importància que atorga el seu govern a la pràctica esportiva. El propòsit és que representi un abans i un després, millorant les prestacions econòmiques de la secretaria general de l’Esport i l’Activitat Física. Caldrà veure si la dotació econòmica de la nova conselleria és directament proporcional a l’expectació que genera i que reclama el sector, o no és res més que un canvi de nomenclatura propagandístic. Álvarez, l’escollit, va entrar en el món de la política el 2019 en la llista de Josep Fèlix Ballesteros (PSC). Primer com a regidor a l’oposició, i tot seguit, amb l’alcalde Rubén Viñuales, en qualitat de segon tinent d’alcalde d’Esports, Educació, Turisme Esportiu i Salut, a més de conseller dels barris de l’Eixample nord i sud. Havia rebut anys abans la proposta de Ballesteros però no la va acceptar. L’edil havia confiat en l’atleta Natalia Rodríguez, que va plegar pocs mesos després adduint incompatibilitat amb l’atletisme, i buscava un altre referent esportiu. Berni, a més, es va foguejar i promocionar amb una experiència esgotadora com a membre de l’organigrama tècnic dels Jocs Mediterranis de Tarragona 2018, en qualitat de tècnic superior d’esports especialitzat en bàsquet i assumint un bon grapat de maldecaps. Lluny de les fotos dels polítics i dels cops de colze, se’l podia veure pels pavellons sovint ben atrafegat i arromangant-se. Els seus dies “tenien vint hores” perquè era el responsable de cinc esports. Tant a l’Ajuntament com en els Jocs va coincidir amb Javier Villamayor, designat ara secretari de govern i que serà home fort d’Illa.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)