Les illes Fèroe, país autònom del regne de Dinamarca incrustat a l’Atlàntic nord, a mig camí entre les illes britàniques i Islàndia, va ser el primer estat europeu a reprendre l’activitat futbolística després d’una aturada per la pandèmia del coronavirus. Més enllà de la famosa excepció de Bielorússia, que directament no va aturar l’activitat i ni tan sols va tancar els estadis al públic, l’arxipèlag va ser pioner en la desescalada futbolística, dissabte, quan va disputar la primera jornada d’una temporada que no va veure la llum inicialment per la pandèmia. Va fer-ho després de setmanes amb zero infectats, però també amb el repte d’haver superat una situació incòmoda. “Al principi de la pandèmia vam arribar a tenir al voltant de 200 infectats, que crec que és una quantitat prou notable per al total de la nostra població [52.000 habitants]”, relata el president de la federació de les illes Fèroe, Christian Andreasen, que assenyala la ràpida reacció del govern com una de les claus per a l’extinció del virus. “A mitjan març, es va decidir posar el país en quarantena i es van aturar totes les activitats. A més, s’han fet molts tests. Diria que al voltant d’un 20% del país ha passat la prova.”

Abans de la Setmana Santa, el govern de les illes Fèroe, atesa la reducció notable de la pandèmia, va decidir que volia tornar a obrir la societat i que volia fer-ho en dos focus: les escoles bressol i primària i l’activitat esportiva. “La veritat és que si haguéssim tingut molts casos, no ho hauríem fet, però ens hem basat també en estudis molt documentats d’experts danesos que argumentaven que en el contacte durant un partit es generava una probabilitat d’infectar-se sorprenentment baixa”, assenyala Andreasen, que en el moment en què es va posar sobre la taula la possibilitat de recuperar l’esport es va posar en mans d’especialistes, que van establir línies de precaució per a un retorn que es va produir dissabte. Com succeirà en molts altres campionats les properes setmanes, res de públic a les tribunes i res d’encaixades de mans abans dels partits, i els futbolistes estan obligats a respectar distàncies de seguretat mentre es canvien i es dutxen abans i després dels partits. “Per a nosaltres, com per a tothom, és estrany i gens agradable haver de jugar sense públic, però és un primer pas cap a la normalitat”, afirma Andreasen, satisfet amb l’experiència de tornar a veure la pilota rodar. “Nosaltres no vam obligar ningú a jugar, simplement ens vam reunir amb els clubs i ho vam proposar de manera voluntària, i crec que serà un èxit per com hem fet les coses.”