El Madrid va sumar els tres punts contra el Valladolid però sense joc. Els blancs continuen amb aquella cadència del curs anterior. Amb poc aconsegueixen molt. És el pedigrí d’equip gran i de tenir prou qualitat en totes les línies. Primer, el Madrid es va sostenir amb les aturades de Courtois. El belga, com no fa gaire Casillas, sosté l’equip. I quan el porter és el teu millor jugador és que alguna cosa no rutlla. Roberto Jiménez també va tenir feina a la porteria del Valladolid. L’exjugador de l’Espanyol va signar dues senyores aturades. La teòrica debilitat del Valladolid entrava dins del full de ruta, però no les facilitats d’un Zidane que ho va veure tot molt negre després d’una bona jugada de Weissman que Courtois va desballestar amb una magnífica estirada.

El tècnic francès va introduir tres canvis per capgirar la dinàmica d’un equip que jugava a la ruleta russa. Però qui es va tirar un tret a la cama va ser el Valladolid. Error defensiu de Bruno, que va entregar en safata el gol de la victòria a Vinícius.