La junta general d’accionistes de l’Espanyol va ser un nou passeig per a Chen Yansheng. El president de l’Espanyol té un 99,55%de les accions del club i les juntes són un mer tràmit des de fa cinc anys. Ahir no va ser cap excepció i, de fet, es va liquidar en poc menys de dues hores. Enrere queden aquelles juntes volcàniques amb Daniel Sánchez Llibre o Joan Collet. Ara tot és molt més pragmàtic i, si es fa per via telemàtica com ahir, aquesta sensació asèptica i amb olor d’hidrogel es fa més que patent.

L’Espanyol viu aquest temps enmig d’un oxímoron evident. “Es dona la paradoxa que la pitjor classificació esportiva té el millor exercici econòmic”, deia el conseller delegat, José María Durán, que va presentar uns números brillants, amb 9,1 milions d’euros de beneficis i un deute per sota dels 40 milions. El pressupost per a aquesta temporada serà de 72,5 milions d’euros, el més alt de tota la història de segona divisió. El full de ruta econòmic és clar i diàfan i l’únic problema que neguiteja el consell d’administració és aconseguir el desitjat ascens. “Els resultats que hem d’aconseguir són èxits esportius. El primer: pujar a primera. Aquests èxits augmenten la fidelització dels nostres aficionats i això retroalimentarà la nostra economia. Un cercle virtuós cap al qual volem anar”, explicava el conseller delegat als accionistes. Més tard, ho va tornar a deixar clar en la roda de premsa. “No tenim un pla B. Només tenim el pla de l’ascens”, remarcava, tot esperant pocs moviments al mercat d’hivern. “Quan una cosa va bé val més no tocar-la. Esperem i desitgem un mercat tranquil”, amb l’esperança de veure aviat els aficionats a les graderies. “El primer és que la gent pugui tornar als estadis.”

Chen Yansheng va participar en la junta per llançar un missatge de compromís total i redoblar esforços per aconseguir el desitjat ascens. “Estem treballant més i millor per refer-nos del mal gust de l’any passat. Assumeixo la responsabilitat de tornar l’equip a primera i tenim l’objectiu de tornar-hi millor i més forts que quan en vam marxar. Ara és quan més es veu la personalitat d’un club.”