Refús en LaLiga

Sense els equips anglesos, la Superlliga està ferida de mort. El projecte podria haver durat sols un parell de dies. Caldrà veure la reacció i la decisió que prendran els altres sis clubs fundadors (Real Madrid, Barça, Atlético de Madrid, Juventus, Inter i Milan).

Pel que fa al Barça, Florentino Pérez, president del Real Madrid i també de la Superlliga, va explicar dilluns que li havia costat poc convèncer Joan Laporta perquè signés com a fundador i que el nou president del Barça es pronunciaria ahir. Des del club, van explicar a aquest diari que Laporta continuarà en silenci esperant els resultats de l’auditoria encarregada per conèixer l’estat del club i que el nou president espera convocar una roda de premsa per parlar de tot durant el mes de maig, abans de l’assemblea de compromissaris. Així serà, perquè el nou mandatari blaugrana només va signar la seva adhesió a la Superlliga condicionada a rebre el suport de l’assemblea. És a dir, que va incloure una clàusula per la qual hi pot renunciar.

Laporta va parlar sobre el projecte ahir mateix amb Ronald Koeman i avui ho podria fer amb els capitans. Ahir va veure com apareixia alguna pancarta al Camp Nou contrària a la Superlliga. “El FCB és la nostra vida, no la vostra joguina. Superlliga, no!”, s’hi podia llegir.

Entre els clubs de la primera divisió espanyola, es van alçar ahir moltes veus crítiques contra la Superlliga. En contra del nou projecte es van manifestar, entre d’altres, Manuel Pellegrini, Javi Gracia i Unai Emery. “La Superlliga afectarà el futbol nacional arreu. La Champions és important. Els equips es classifiquen per mèrits i no per història. Sempre es podrà millorar, però la competència és bàsica. Tampoc veig una lliga sense els tres grans”, deia el tècnic del Betis, que havia vist com el seu president, Ángel Haro, es mostrava partidari de fer fora de LaLiga el Real Madrid, el Barça i l’Atlético de Madrid. “Es parla d’una lliga oberta, però és tancada. Estem en una situació de crisi, complicada, i alguns clubs s’han rebel·lat per tenir el control. S’han unit els forts sense pensar en la resta. Això es produeix quan els dirigents venen més dels negocis que de l’esport”, explicava Emery, entrenador del Vila-real. “És més un projecte econòmic que esportiu. No representa el que tots volem del futbol pel que fa a valors”, deia el tècnic del València, Javi Gracia.

Altres veus contràries a la Superlliga van arribar des d’Alemanya i França. La federació alemanya va ser molt contundent en un comunicat. “Els clubs fundadors haurien de ser exclosos de totes les competicions fins que tornin a pensar en els seguidors, i no només en els seus ingressos”, deia. Ni el Bayern de Munic, ni el Borussia Dortmund van acceptar la invitació d’afegir-se al projecte com a fundadors. Tampoc ho va fer el PSG. Les raons, segons el seu president, Nasser al-Khelaïfi, són que “qualsevol projecte sense el suport de la UEFA no resoldrà els problemes que té el món del futbol. Ben al contrari. Això respon a interessos personals.”

També es va manifestar ahir el president de la FIFA, Gianni Infantino. “El meu repte com a president és protegir el futbol, les competicions de club, les seleccions. Si alguns volen fer el seu camí, els hem de deixar anar amb conseqüències. Són dins o fora”, que s’ho pensin, deia el mandatari a Montreux, i donava així tot el seu suport a Ceferin, president de la UEFA i, pel que sembla, el gran triomfador d’aquesta batalla.

De poc haurà servit que un jutjat de Madrid prohibís ahir a la FIFA, la UEFA, LaLiga i a les federacions adoptar qualsevol mesura contra la creació de la Superlliga, així com prendre mesures contra clubs, jugadors i dirigents dels equips participants. Ho havia fet a petició de la Superlliga, que encara presideix el president del Madrid, Florentino Pérez.