Per genètica i per rutina, Marcos Llorente (Madrid, 1995) és un predestinat. El futbol, en canvi, també ha volgut posar-lo a prova, desafiar la mentalitat d’algú criat entre futbolistes, fill de Paco Llorente i nebot net de Paco Gento, però que ha hagut d’escriure la seva història sobre un paper en blanc. Un color, això sí, que ha acabat tenyint amb barres vermelles quan semblava que havia de seguir la petja de la seva família. I és que, malgrat que el seu pare també va jugar a l’Atlético, sobretot va fer carrera al Real Madrid, club del qual Gento va ser llegenda i que Marcos va defensar des que tenia edat infantil, i que només va abandonar davant la reticència de Zinedine Zidane a donar-li l’alternativa.

I encara que va ser un fitxatge intencionat i convençut, caure en les mans de Diego Pablo Simeone tampoc li va garantir l’èxit immediat. Ni tan sols per a algú amb una passió malaltissa per l’ofici, de plena sintonia amb el que demana El Cholo i a qui durant la seva època en les categories de formació del Real Madrid anomenaven sovint Lechuguita. Ho feien com a homenatge a l’apel·latiu del seu pare, conegut com El Lechuga per la seva exhaustiva dieta, però també perquè el mateix Marcos ha portat a un altre nivell la seva passió per l’alimentació i la vida saludable, exhibint sovint a les xarxes socials dejunis de fins a 24 hores o la seva passió per la paleodieta, un pla d’alimentació inspirat en dietes humanes prehistòriques. Una passió, per exemple, que l’ha dut a obrir amb el també futbolista Ibai Gómez, amb qui va coincidir a l’Alavés, restaurants de menjar saludable tant a Madrid com pròximament a Bilbao. “Els futbolistes anem al mil·límetre i menjar d’aquesta manera m’ajuda a recuperar millor després dels partits”, ha pronunciat un Llorente que sempre va pensar que seria mig centre, rol de formació tant al Real Madrid com en l’any que va estar cedit a l’Alavés, on va ser un dels millors de la lliga en aquesta demarcació.

El seu físic portentós, però, i la incapacitat per convèncer Simeone en un rol posicional, l’han acabat obligant a reinventar-se per posar fil al que havia de ser una trajectòria segura en l’elit. “Marcava en tots els entrenaments. I pensàvem que algun dia l’havíem de col·locar més avançat”, ha confessat El Cholo, que des del dia que es va animar a alliberar-lo no ha deixat d’experimentar amb ell, convertint-lo en un futbolista transversal, capaç de marcar i d’assistir i de jugar en posicions de gran recorregut com ara la de lateral dret. Per constitució física, a ningú el va sorprendre veure’l fer un replegament de 50 metres a més de 30 quilòmetres per hora en l’últim minut contra l’Athletic. El que més ha impactat, però, és la seva capacitat per influir a prop de l’àrea, per ser un dels grans generadors del futbol europeu de cara a porteria, amb 12 gols i 10 assistències en 33 aparicions en la lliga. Des que va marcar un doblet històric a Anfield en la passada Champions, ningú ha pogut frenar la projecció d’un Lechuguita que es menja la gespa. “Vaig haver de parlar amb ell per saber on se sentia millor perquè la veritat és que fa de tot: corre, marca, assisteix, defensa. És molt versàtil”, ha dit Luis Enrique, que des de fa alguna convocatòria no ha pogut resistir la temptació de recórrer al comodí de Simeone i una de les grans armes de l’Atlético.