1a divisió

Més flor que mai

1a divisió. El Madrid rescata un punt en l’últim sospir gràcies a un gol de rebot que li permet avançar el Barça en la classificació gràcies a l’‘average’

Real Madrid 2 Sevilla 2

REAL MADRID:Courtois, Odriozola, Militão, Nacho, Marcelo (Miguel Gutiérrez, 64’), Casemiro, Kroos, Modric (Marco Asensio, 64’), Vinicius, Valverde i Benzema.SEVILLA:Bono, Jesús Navas, Koundé, Diego Carlos, Acuña, Fernando, Rakitic (Óliver Torres, 88’), Joan Jordán (Gudelj, 83’), Ocampos (Luuk de Jong, 88’), Suso (Óscar Rodríguez, 83’) i Papu Gómez (En-Nesyri, 57’).GOLS:0-1 (22’) Fernando. 1-1 (67’) Asensio. 1-2 (78’) Rakitic, de penal. 2-2 (94’) Kroos.ÀRBITRE:Martínez Munuera (col·legi valencià). Grogues a Casemiro, Suso i Gudelj.

La flor de Zidane o de Kroos, sigui de qui sigui, va cridar present ahir a última hora a Valdebebas, en un partit que semblava caure del cantó del Sevilla però que va acabar de rebot en unes taules que si bé no permeten als blancs dependre de si mateixos en el camí del títol, sí que els deixen al davant del Barça, amb els mateixos punts però amb l’average guanyat, i a dos punts de l’Atlético.

Amb sorpresa a l’alineació inicial, sense davanter pur i amb Papu Gómez exercint de falsa referència, el Sevilla va començar aglutinant molta pilota, obligant a retrocedir un Madrid que, això sí, quan va tenir la rèplica va incomodar i fins i tot va arribar a marcar un gol mitjançant Benzema per un fora de joc previ de l’assistent, un Odriozola força incisiu a l’esquena de Marcos Acuña.

Però just quan el Madrid s’havia espolsat el domini inicial dels andalusos, el Sevilla va trobar la manera de colpejar, a pilota aturada, davant una tova defensa madridista i la perícia de Fernando, que lluny de posar-se nerviós en posició de resolució va retallar amb categoria Casemiro per acabar afusellant per baix Courtois.

Sense cap més pretext per mesurar les seves forces, el Madrid va sortir amb molta més energia després de la represa i va obligar el Sevilla a replegar-se molt més i, encara que va trigar a generar ocasions clares, quan ho va fer va ser productiu. Va perdonar primer amb una rematada de Vinicius al pal, però a la segona Marco Asensio, acabat d’entrar al partit, va ajustar a la perfecció, al pal curt, una passada com sempre molt coherent de Toni Kroos per establir les taules en el marcador.

Però enmig de la bogeria del partit i del campionat, Martínez Munuera es va veure obligat a rearbitrar una acció capital en el decurs del campionat, havent assenyalat primer un clar penal de Bono sobre Benzema, però, després de consultar el VAR, va acabar xiulant penal a l’altra àrea per unes mans de Militão en l’acció prèvia, una pena màxima que Rakitic va resoldre amb categoria, enganyant Courtois, en el que semblava un cop definitiu per seguir atiant el foc de la lliga. Però en una temporada en què res està escrit i sempre hi ha lloc a girs argumentals, el Madrid va tirar de flor, de la seva eterna èpica, perquè un xut de Toni Kroos acabés rebotant en Diego Carlos i despistant Bounou, amb un gol que no era del tot resolutiu per a les aspiracions del Madrid però que el posa en una situació preferent respecte al Barça.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.