Mà d’obra estrangera

El petit estat de l’Orient Mitjà, format per dos milions i mig de persones, està regit i conduit per un 10% de la població, que és autòctona del golf qatarià. Concretament tres-cents mil persones que han vist l’evolució de la riquesa gràcies a l’exportació del gas i el petroli del país. Del no res, arquitectònicament parlant, a tenir la possibilitat d’edificar gratacels i estadis d’última generació. Per això no s’ha edificat fruit de l’evolució de la societat. Tot al contrari. La part restant de la població és gent vinguda d’altres països; sobretot de l’Índia, l’Iran, Bangladesh i països del nord de l’Àfrica.

Fer d’amfitrió en la copa del món no és un esdeveniment fàcil de liderar. Al contrari, necessita molta inversió i no només està focalitzada en els recintes on es practicarà el futbol, els estadis. Des de l’any 2012, Qatar va posar en marxa un programa per transformar, encara més, el país amb noves infraestructures. Des de la mobilitat, carreteres, transport públic, carrils per a bicicletes i vianants, fins a una transformació, sense precedents, de les ciutats de Lusail, Doha i Al Ryyan. L’imponent desert ha deixat pas a unes ciutats futuristes que no deixen de créixer a marxes forçades.

La vida no és tan fàcil

Molts relats de futbolistes, entrenadors, directius i persones, sobretot occidentals, que han anat a treballar a Qatar, comenten que s’hi viu bé, que és un país que està en desenvolupament constant i que les noves generacions canviaran la manera de pensar tant tradicional i conservadora de les elits del país. Això no obstant, ens hem de centrar en la greu comparació amb altres països que han acollit un mundial. No hi ha colors, hi ha fets, i és que per a molta gent la vida no és tan fàcil.

Aquí s’ha de posar el focus d’atenció en els milers de treballadors que han edificat estadis i infraestructures pel país qatarià. Una de les veus responsables de l’organització del mundial a Qatar, Hassan al-Thawadi, reconeix que hi ha hagut entre 400 i 500 morts d’obrers emigrants durant la preparació de la celebració de la copa del món. És una resposta que va dirigida cap a la investigació que en va fer el periòdic britànic The Guardian. Sigui una xifra o una altra, la gran qüestió és que el mundial de Qatar està tacat de víctimes mortals.

Condicions pèssimes

L’Organització pels Drets Humans ha fet diversos tocs d’atenció a Qatar i a la FIFA. Des que el país va decidir iniciar una reforma laboral, els resultats no s’han notat pràcticament. Actualment, encara hi ha molts casos d’impagaments o retards en els pagaments dels salaris, horaris laborals inhumans i condicions de treball insegures. Des que es va posar el tema sobre la taula l’any 2017, el país ha avançat, però segueix en un nivell baix, segons Amnistia Internacional. “Encara que en els darrers cinc anys Qatar ha fet un progrés important en matèria de drets laborals, és evident que encara queda un llarg camí per recórrer. Milers de treballadors segueixen atrapats en el ja conegut cicle d’explotació i d’abusos a causa dels buits legals i la inadequada aplicació de la llei”, va dir Steve Cockburn, director de justícia econòmica i social de l’associació internacional que treballa per la defensa dels drets humans. Una de les condicions que ha canviat és l’exposició dels treballadors constructors al sol, ara és prohibit i es van promoure les jornades laborals nocturnes.

A Qatar manca una investigació per saber el total de víctimes i així poder donar una indemnització a les respectives famílies. Ara bé, en els registres de morts laborals del país no figura el sector del qual procedien, fet que dificulta el procés d’aclariment i tot acaba essent una batalla política i de dades. Segons Nick McGeehan, director de FairSquare Projects, organització sense ànim de lucre de drets humans i laborals del golf, comenta que és molt probable que l’ocupació dels treballadors estigués directament lligada amb l’organització del mundial.

Estadis adaptats

Set dels vuit estadis han estat edificats expressament. Tots considerats “estadis cinc estrelles” i que han reunit arquitectes de prestigi. A més a més, tots són en un radi de quilòmetres molt proper, fet que facilita el transport dels aficionats. Entre els estadis destaca el toc social i cultural autòcton, evidenciat per grans infraestructures d’última generació. Entre els estadis, hi trobem el primer que serà desmuntat quan s’acabarà el mundial, el 974, i el Al-Bayt, que simbolitza les bayt al sha’ar, tendes nòmades que han fet servir sempre els autòctons al desert. Vuit estadis bells i polèmics.