Portugal pensa en grans coses, ja en els quarts de final, i per primera vegada en molt de temps ho fa sense Cristiano Ronaldo sent-ne protagonista. L’atacant de 37 anys està en l’ocàs de la seva carrera; aquesta temporada li està posant de manifest, sense equip ja fora del Manchester United, en què estava relegat a un segon pla per Erik ten Hag, i ara, en el mundial, el seu cinquè, amb Portugal, en què ahir va perdre el seu estatus d’intocable. El tècnic, Fernando Santos, amb la mosca darrere l’orella després que el capità li digués “tens una pressa de collons per treure’m sempre” quan va substituir-lo en l’últim partit, va prendre una determinació crucial contra Suïssa deixant-lo a la banqueta d’inici. La realitat és que, a banda de la reacció, la versió oferta fins llavors per CR7, titular en els tres enfrontaments de la fase de grups, havia estat lluny de la seva millor, sense aquell punt de físic que abans li permetia superar un defensa en una acció en un espai reduït, fer-se espai per xutar, arribar abans que ningú a una rematada o, simplement, sostenir una cursa amb un rival. Només un gol acumulava Cristiano, i de penal, en el que és la selecció més golejadora del torneig, xifra força reveladora de tot plegat, i Santos va decidir deixar-lo assegut ahir en el duel de vuitens de final i fer entrar el jove Gonçalo Ramos. Una aposta atrevida: no és fàcil prescindir d’una llegenda en un matx d’aquesta transcendència, i menys rellevar-lo per un noi de 21 anys amb pocs minuts de vol a l’elit més absoluta. Però li va sortir rodona. I és que Ramos es va estrenar amb un hat-trick. El davanter va impulsar l’accés dels portuguesos a la següent fase amb un espectacular trio de gols que van desembocar en una golejada escandalosa (6-1) a Suïssa en una nit que, a més, destil·la canvi generacional a la punta de llança lusitana.

El relleu de Cristiano Ronaldo, doncs, va acaparar els focus. L’atacant del Benfica, format al planter del conjunt de Lisboa i consolidat aquest curs en l’equip dirigit per Roger Schmidt després de l’adeu de Darwin Núñez, va presentar-se en societat trepitjant fortíssim. No és tampoc un desconegut, l’ariet que acumula 14 dianes (9 en la lliga i 5 en la Champions) amb el seu club, una de les sensacions d’Europa, però amb Portugal havia jugat, literalment, quatre estones. No li va pesar res, a Ramos, ni l’escenari, ni l’experiència, ni l’ombra de Cristiano, i aviat (17’) es va fer notar amb un golàs, regirant-se dins de l’àrea per amb l’esquerra, la seva cama no hàbil, sorprendre Sommer amb una fuetada a l’escaire. Així va encaminar el triomf de Portugal, un equip sustentat per una defensa de nivell que lideren Ruben Dias i Pepe, amb laterals per donar i per vendre, ja que cada dia en juguen uns de diferents i ho fan d’allò més bé, i que a dalt es mou al ritme de tres fores de sèrie com són Bernardo Silva, Bruno Fernandes i João Félix. Abans del descans, Pepe (33’), a la sortida d’un córner, va acabar d’encarrilar un partit que ja només engegar la segona part va quedar liquidat; Ramos (51’) va tornar a emergir per rematar a boca de gol una centrada de Dalot i, just després, per assistir Guerreiro (55’), que va culminar una transició ràpida dels de Santos.

Suïssa no va respondre, incòmoda en totes les situacions del joc, i que només es va deixar veure amb el gol d’Akanji (58’), que va rematar un córner mal defensat. Ni arguments, ni tampoc temps, hi va haver perquè els de Muart Yakin reaccionessin, ja que, qui si no?, Ramos (67’) va tornar a aparèixer per obrir més escletxa amb el 5-1 i signar el seu triplet finalitzant amb subtilesa un un contra un a passada de João Félix. Aplaudia i ho celebrava Cristiano, espectador de luxe a la banda, que no va entrar fins al tram final (74’), amb tot fet. El dorsal 7 va intentar posar el seu segell en la victòria, però va ser Rafael Leão (92’), amb un bonic xut enroscat, qui va completar el set per a una selecció portuguesa que també és candidata, amb un Cristiano, això sí, que s’entreveu a partir d’ara actor secundari.