El millor. El més gran de tots els temps. Debat tancat. Leo, i després la resta.

Messi havia guanyat set Pilotes d’Or, sis Botes d’Or, quatre Champions, una copa Amèrica, una medalla d’or als Jocs Olímpics... però li faltava la copa del món. Ara ja la té. Fa anys que ha superat Maradona en títols i en registres, però li faltava guanyar un mundial per igualar-lo en carisma. Li faltava travessar la frontera d’allò no palpable, d’allò místic, i ser il·luminat per aquella aura que sempre ha acompanyat la figura de Diego, venerat amb devoció per tot el poble argentí des del 86. Qatar 2022 l’ha consagrat ara com a divinitat. Ja té allò que tenia Diego. I més. Messi ha assolit la plenitud. Ha abraçat el tot. En pau ell, feliç la seva família, ple de joia tot un país, i eternament agraïts tots els culers per tota l’herència que ha deixat, però també amb aquell punt de buidor, perquè, en efecte, Messi ha guanyat el mundial no sent jugador del Barça. Trist.