En el mundial amb el context més convuls de tots, les jugadores de la selecció espanyola han tret l’orgull per fer història a Austràlia i Nova Zelanda. La millor generació de futbolistes no ha volgut desaprofitar el seu talent, malgrat les traves que s’han trobat des de la federació i el tècnic i malgrat tenir les baixes de jugadores com ara Paños, Mapi, Patri i Clàudia Pina. Espanya continua tenint futbolistes de talla mundial, amb un paper clau al Barça que s’ha proclamat campió d’Europa. I això ja és un punt a favor. Contra els Països Baixos, dues blaugrana van comandar un triomf agònic que serveix per disputar les semifinals contra Suècia.

Jorge Vilda va repetir l’onze que va derrotar Suïssa, amb Cata i Laia Codina des de l’inici. L’únic canvi va ser l’entrada de Mariona per Salma. Curiosament, elles dues serien les grans protagonistes de l’enfrontament. Al davant, una subcampiona del món que es va fer petita. Els Països Baixos no van aparèixer en el primer temps i la selecció espanyola va merèixer marxar al descans amb avantatge, però Alba Redondo va topar amb el pal dues vegades i Esther va marcar en fora de joc.

Les forces es van igualar després de la represa, però l’entrada de Salma Paralluelo va acabar sent decisiva perquè la roja formi part de les quatre millors seleccions del planeta. L’extrem del Barça va fer la centrada que va tocar la mà de Van der Gragt. El VAR va avisar Frappart i Mariona, experta des dels onze metres, no va fallar. Semblava que Espanya acaronava les semifinals, però la mateixa futbolista que havia comès el penal, Van der Gragt, es va disfressar d’heroïna i va enviar el duel a la pròrroga en el temps afegit.

Una pròrroga sense Aitana, que va ser canviada poc abans. Però Salma va heretar el seu paper d’MVP del partit. Va agafar la pilota a camp contrari, va entrar a l’àrea, va fer-se l’espai i va enviar un xut encreuat impossible per a Van Domselaar. Els Països Baixos havien perdonat i Salma no va tenir pietat. La selecció espanyola segellava el bitllet per a les semifinals, un fet històric, ja que fins a aquesta edició el sostre eren els vuitens de final.

Les llàgrimes de jugadores com Alèxia, Jenni i Irene Paredes –que va perdre el seu pare fa unes setmanes–, que han viscut la part més dura del futbol i han obert camí a les noves generacions, ho deien tot. No ha estat fàcil reivindicar el paper de la dona en el futbol i ara s’estan menjant el món.