Generació d’èxit

L’any 2015, quan el Barça encara jugava en camps de gespa arti­fi­cial i no era pro­fes­si­o­nal, la selecció espa­nyola va jugar el seu pri­mer mun­dial i no va pas­sar de la fase de grups. Vuit anys després, la història és radi­cal­ment dife­rent. El club blau­grana ho ha gua­nyat abso­lu­ta­ment tot, té les millors juga­do­res del món, ha omplert el Camp Nou tren­cant rècords d’assistència i ha obert un camí a totes les nenes que volen jugar a fut­bol. D’això se n’ha bene­fi­ciat tot el fut­bol espa­nyol, que cada dia té més segui­ment i aposta. Per rema­tar-ho, Espa­nya, amb una columna ver­te­bral for­mada per les fut­bo­lis­tes del Barça, s’ha plan­tat en la final del mun­dial. És la cire­reta a un crei­xe­ment que va començar lent, però que en els dar­rers anys ha fet una acce­le­rada difícil d’atu­rar. El talent no pot des­a­pro­fi­tar-se, i aquesta gene­ració en té, encara que, malau­ra­da­ment, algu­nes juga­do­res s’ho han de mirar des de casa per culpa de la mala gestió d’una fede­ració i un entre­na­dor. Però hi són mol­tes, i d’això de jugar a fut­bol en saben molt. Nou juga­do­res del Barça, cinc d’elles cata­la­nes, estan fent història jun­ta­ment amb la resta de com­pa­nyes, i diu­menge podrien con­ver­tir-se en cam­pi­o­nes del món. Són Aitana, Alèxia, Irene Pare­des, Ona Bat­lle, Mari­ona Cal­den­tey, Salma Para­llu­elo, Cata Coll, Laia Codina i Maria Pérez. Noms que ja for­men part d’una revo­lució i que encara tenen mol­tes coses a dir.

Jorge Vilda va ali­near set blau­grana en el duel de semi­fi­nals con­tra la Suècia de la blau­grana Rolfö, que va aca­bar plo­rant i con­so­lada per les seves com­pa­nyes en el Barça. Repe­tien les indis­cu­ti­bles i hi entrava Alèxia, amb un paper secun­dari en aquest mun­dial, però sent una líder dins i fora de la gespa. Les escan­di­na­ves eren favo­ri­tes des del pri­mer dia i havien tom­bat els Estats Units, però Espa­nya va neu­tra­lit­zar els seus perills. En un par­tit sense gai­res oca­si­ons, tot apun­tava a una altra pròrroga, fins que una fut­bo­lista va can­viar el rumb. Salma Para­llu­elo, l’heroïna dels quarts de final, va tor­nar a ser deci­siva des de la ban­queta. Va revo­lu­ci­o­nar l’atac espa­nyol i va obrir la llauna en reco­llir una pilota morta dins l’àrea. Tor­nava a aparèixer. Aitana li feia un petó a la seva bota dreta. I és que Salma, esquer­rana pura, va mar­car amb la cama menys bona, aque­lla que la mig­cam­pista de Ribes li reclama que uti­litzi més sovint. Com va pas­sar con­tra els Països Bai­xos, però, Suècia va reac­ci­o­nar i Blomq­vist va poder empa­tar apro­fi­tant una badada defen­siva. Aquest cop, la selecció espa­nyola volia estal­viar-se la pròrroga, i Olga Car­mona, que ja ho havia inten­tat des de lluny, va fir­mar un golàs des de la fron­tal en el minut 89 per sen­ten­ciar l’eli­mi­natòria.

La rebel·lió no va tenir les con­seqüències espe­ra­des i algu­nes de “les 15” van deci­dir actuar des de dins. A la gespa han demos­trat que només cal apos­tar per elles, que amb la pilota són difícils d’atu­rar. Cosirà Espa­nya la pri­mera estre­lla al pit?