Ja fa un temps que les jugadores que militen en el futbol espanyol, especialment les del Barça, són referents en la societat. Per tot el que han aconseguit sobre la gespa i també fora. Són més que futbolistes. Malauradament, també per haver de reclamar coses tan bàsiques com el respecte i la dignitat per a les dones. Una lluita eterna en la societat i que elles també estan liderant després de tot el que ha passat el darrer any i, sobretot, en l’últim mes, després dels actes inadmissibles de Luis Rubiales. Les futbolistes han hagut de deixar de banda aquest rol i reclamar a la federació espanyola tot el que ha estat incapaç de proporcionar-los des de fa dècades.

Després de la convocatòria de Montse Tomé i de la reunió amb la federació i el CSD, ahir les protagonistes van alçar la veu. I no van ser dues jugadores qualssevol, sinó les dues primeres capitanes abans que esclatés el conflicte: Irene Paredes i Alèxia Putellas. Persones a qui s’ha d’escoltar. Ahir no va ser una excepció. Va ser una roda de premsa reivindicativa, exemplar, sincera i plena de missatges. Alèxia va ser la primera a prendre la paraula, i va descriure amb exactitud el sentiment del darrer mes. “Reclamàvem que se’ns escoltés des de feia temps perquè sabíem que hi havia una discriminació sistemàtica amb el femení. Vam lluitar molt per ser escoltades i això comporta un desgast que nosaltres no volem tenir”, va començar. “El que va passar a la final va ser inadmissible i l’assemblea va fer vessar el got. Allà vam dir que no volíem continuar per aquest camí. Tolerància zero amb el que havia viscut la Jenni”, va continuar, abans de mostrar-se optimista amb les conseqüències de la reunió de l’altre dia. “Volem ser futbolistes, però ens hem hagut de posar al cap que no és possible ser només futbolistes. La reunió de l’altre dia farà que això sigui un abans i un després. Confio que els acords faran que el futbol, l’esport femení i la societat siguin molt millors”, va explicar. També Paredes va qualificar la trobada de “constructiva”, si bé va reconèixer que cal “temps”. “Estem cansades. El que volem és jugar a futbol en condicions dignes i que se’ns respecti. Fins ara, això no ha estat possible. Hem estat sense suport. El CSD ha entrat de forma contundent i s’agraeix, però fins ara ens havíem sentit soles i així ho vam fer saber. Arriben tard. Hi ha coses que s’estan produint i millorant, però la llum al final del túnel encara no es veu. Volem que això pugui ser un punt d’inflexió en què les dones puguin mirar-se i aixecar la veu”, va sentenciar la central basca.