Els punts sobre les is

Ja fa un temps que les juga­do­res que mili­ten en el fut­bol espa­nyol, espe­ci­al­ment les del Barça, són refe­rents en la soci­e­tat. Per tot el que han acon­se­guit sobre la gespa i també fora. Són més que fut­bo­lis­tes. Malau­ra­da­ment, també per haver de recla­mar coses tan bàsiques com el res­pecte i la dig­ni­tat per a les dones. Una lluita eterna en la soci­e­tat i que elles també estan lide­rant després de tot el que ha pas­sat el dar­rer any i, sobre­tot, en l’últim mes, després dels actes inad­mis­si­bles de Luis Rubi­a­les. Les fut­bo­lis­tes han hagut de dei­xar de banda aquest rol i recla­mar a la fede­ració espa­nyola tot el que ha estat incapaç de pro­por­ci­o­nar-los des de fa dècades.

Després de la con­vo­catòria de Montse Tomé i de la reunió amb la fede­ració i el CSD, ahir les pro­ta­go­nis­tes van alçar la veu. I no van ser dues juga­do­res quals­se­vol, sinó les dues pri­me­res capi­ta­nes abans que esclatés el con­flicte: Irene Pare­des i Alèxia Pute­llas. Per­so­nes a qui s’ha d’escol­tar. Ahir no va ser una excepció. Va ser una roda de premsa rei­vin­di­ca­tiva, exem­plar, sin­cera i plena de mis­sat­ges. Alèxia va ser la pri­mera a pren­dre la paraula, i va des­criure amb exac­ti­tud el sen­ti­ment del dar­rer mes. “Reclamàvem que se’ns escoltés des de feia temps perquè sabíem que hi havia una dis­cri­mi­nació sis­temàtica amb el femení. Vam llui­tar molt per ser escol­ta­des i això com­porta un des­gast que nosal­tres no volem tenir”, va començar. “El que va pas­sar a la final va ser inad­mis­si­ble i l’assem­blea va fer ves­sar el got. Allà vam dir que no volíem con­ti­nuar per aquest camí. Tolerància zero amb el que havia vis­cut la Jenni”, va con­ti­nuar, abans de mos­trar-se opti­mista amb les con­seqüències de la reunió de l’altre dia. “Volem ser fut­bo­lis­tes, però ens hem hagut de posar al cap que no és pos­si­ble ser només fut­bo­lis­tes. La reunió de l’altre dia farà que això sigui un abans i un després. Con­fio que els acords faran que el fut­bol, l’esport femení i la soci­e­tat siguin molt millors”, va expli­car. També Pare­des va qua­li­fi­car la tro­bada de “cons­truc­tiva”, si bé va reconèixer que cal “temps”. “Estem can­sa­des. El que volem és jugar a fut­bol en con­di­ci­ons dig­nes i que se’ns res­pecti. Fins ara, això no ha estat pos­si­ble. Hem estat sense suport. El CSD ha entrat de forma con­tun­dent i s’agra­eix, però fins ara ens havíem sen­tit soles i així ho vam fer saber. Arri­ben tard. Hi ha coses que s’estan pro­duint i millo­rant, però la llum al final del túnel encara no es veu. Volem que això pugui ser un punt d’inflexió en què les dones puguin mirar-se i aixe­car la veu”, va sen­ten­ciar la cen­tral basca.