Tan important és la batuta com l’afinació instrumental. Alemanya ha composat i interpretat la simfonia perfecte en el partit inaugural de la seva Eurocopa. Kroos i Gündogan, excelsos en la direcció i el virtuosisme de Wirtz, Musiala i Havertz en la interpretació. Tres músics d’un talent meravellós i amb una oïda prodigiosa al servei de dos directors amb una contrastada trajectòria a les esquenes. Kroos hi ha posat la pausa amb passades de seguretat i Gündogan hi ha posat l’activació en la zona de tres quarts, allà on més mal fa, a prop de l’àrea rival. Amb un home del criteri de Kroos per darrera i Andrich passant l’escombra a tot allò que es movia, Ilkay Gündogan ha pogut jugar alliberat, amb Wirtz i Musiala a la mitja punta i Havertz com a 9 interpretant tots tres l’obra com els àngels. L’Allianz Arena ha rugit amb una acústica màgica. Harmonia total.

Alemanya es presentava a l’Eurocopa amb pors. Les eliminacions prematures en la fase de grups en els dos últims mundials i no haver superat els vuitens en l’anterior Eurocopa no eren el millor context per permetre afrontar el partit inaugural amb la serenor que requeria el moment. El projecte de Julian Nagelsmann és tendre, perquè tot just fa 9 mesos que va assumir el càrrec. El partit contra Escòcia era tot just el novè amb ell com a seleccionador, però Alemanya ho ha brodat. Bufen nous vents.

Els gols de Wirtz i Musiala han esvait tots els fantasmes en dinou minuts. Dos futbolistes que representen la frescor de la Mannschaft. Només 21 anys i un talent incontestable. El crac del Leverkusen s’ha apuntat el primer gol d’aquesta Eurocopa amb una rematada precisa des del balcó de l’àrea ajustada al pal i Musiala, en el seu gol, ha col·locat la pilota a dalt, impossible per a Gunn. La vermella claríssima a Porteous per xafar el turmell de Gündogan dins l’àrea amb els dos peus per davant ha matat definitivament el partit. Havertz ha convertit el penal i en la segona part els dos homes del Dortmund, Füllkrug i Emre Can, han completat la maneta.