Tan important és la batuta com l’afinació instrumental. Alemanya va compondre i va interpretar ahir la simfonia perfecta en el partit inaugural de la seva Eurocopa. Kroos i Gündogan, excelsos en la direcció i el virtuosisme de Wirtz, Musiala i Havertz en la interpretació. Tres músics d’un talent meravellós i amb una oïda prodigiosa al servei de dos directors amb una contrastada trajectòria a l’esquena. Kroos hi va posar la pausa amb passades de seguretat i Gündogan hi va posar l’activació en la zona de tres quarts, allà on més mal fa, a prop de l’àrea rival. Amb un home del criteri de Kroos per darrere i Andrich passant l’escombra a tot allò que es movia, Ilkay Gündogan va poder jugar alliberat, amb Wirtz i Musiala a la mitja punta i Havertz com a 9 interpretant tots tres l’obra com els àngels. L’Allianz Arena va rugir amb una acústica màgica. Harmonia total.

Alemanya es presentava a l’Eurocopa amb pors. Les eliminacions prematures en la fase de grups en els dos últims mundials i no haver superat els vuitens en l’anterior Eurocopa no eren el millor context per permetre afrontar el partit inaugural amb la serenor que requeria el moment. El projecte de Julian Nagelsmann és tendre, perquè tot just fa nou mesos que va assumir el càrrec. El partit contra Escòcia era tot just el novè amb ell com a seleccionador, però Alemanya ho va brodar. Bufen nous vents.

Els gols de Wirtz i Musiala van esvair tots els fantasmes en dinou minuts. Dos futbolistes que representen la frescor de la Mannschaft. Només 21 anys i un talent incontestable. El crac del Leverkusen es va apuntar el primer gol d’aquesta Eurocopa amb una rematada precisa des del balcó de l’àrea ajustada al pal i Musiala, en el seu gol, va col·locar la pilota a dalt, impossible per a Gunn. La vermella claríssima a Porteous per haver xafat el turmell de Gündogan dins l’àrea amb els dos peus per davant va matar definitivament el partit. Havertz va convertir el penal i en la segona part els dos homes del Dortmund, Füllkrug i Emre Can, van completar la maneta.