Commoció en el futbol italià. Un dels jugadors més estimats pels tifosi, l’exdavanter de la Juventus Salvatore “Toto” Schillaci, ha mort avui per sorpresa als 59 anys en una clínica a la seva ciutat, Palerm, després d'una lluita de dos anys contra un càncer de colon. 

Va ser una de les grans figures del mundial d’Itàlia el 1990, fet que el va convertir en una icona del futbol mundial. Va ser convocat per sorpresa per Azeglio Vicini i va esdevenir per sorpresa de tothom el màxim golejador del campionat (6 gols). Es va quedar, a més, a una passa de guanyar la Pilota d’Or aquell any. No era una estrella ni un gran prodigi de tècnica, però el seu oportunisme van portar els italians al tercer lloc final. Va començar a la banqueta, però només va necessitar tres minuts sobre la gespa per marcar el seu primer gol contra Àustria. A partir de llavors va formar una dupla fantàstica amb el jove Roberto Baggio, la gran promesa del calcio aquells anys.

Després de debutar com a professional en el modest Messina, va jugar tres temporades en la Juventus, equip amb el qual va guanyar una copa i una copa de la UEFA. Va provar fortuna també en l’Inter de Milà però finalment va allargar la seva trajectòria en el futbol japonès (Júbilo Iwata) fins al 1999.

Els seus orígens modestos a Sicília, en una família amb pocs recursos, també el van ajudar a representar una part poc visible de la societat italiana, la del sud, en una selecció formada sobretot per jugadors dels grans clubs del nord. El davanter va marcar el primer gol en la històrica semifinal contra l’Argentina (1-1), que es va resoldre finalment a favor dels sud-americans en la tanda de penals. El partit, jugat a Nàpols, va anar molt més enllà d’un enfrontament esportiu. Molts aficionats napolitans, per la presència de Maradona i per consciència de classe, van donar suport a l’esquadra argentina.

Tot i que ho va intentar, Schillaci mai més arribaria a les quotes de popularitat i d’èxit d’aquell mundial. Va jugar només 16 partits amb la selecció. A banda dels sis gols del mundial, només en va fer un més.

La seva popularitat va anar més enllà del futbol. Va fer de cap de la màfia en una sèrie i va participar en molts programes televisius. Avui i fins diumenge s’ha obert una capella ardent a l’estadi Renzo Barbera de Palerm perquè els seguidors puguin acomiadar-se d’ell. Un altre dels grans davanters italians dels noranta, Gianluca Vialli, que també va jugar aquell mundial, va morir l’any passat amb només 58 anys per un càncer de pàncrees i el mític Paolo Rossi ho va fer el 2020 per un càncer de pulmó.