El Nàstic, darrerament, en fa una de bona i una de dolenta. I ahir va tocar aquesta darrera versió ja que el conjunt grana va caure derrotat amb justícia al camp del Còrdova, que en va fer prou amb un únic gol de Pepe Díaz quan faltava molt poc perquè acabés la primera part. Els errors en defensa i la falta d'intensitat i de convicció, especialment en la segona part, impròpies d'un equip que s'està jugant la vida, van sentenciar els grana, que ahir, o com a mínim alguns d'ells, no van tenir el seu millor dia. I així, en la delicada situació del Nàstic, és difícil que les coses, com torna a passar, no es compliquin.

Els primers instants del partit van ser d'autèntic patiment per al Nàstic, que va veure com el Còrdova sortia a totes i era capaç de forçar fins a quatre córners en els tres primers minuts i un parell d'ocasions molt clares. A partir d'aquí, els grana van reaccionar. Primer amb pilotes llargues buscant Powel, tot i que la consigna, sense èxit, era sortir des del darrere jugant la pilota. I més tard, ja quan van començar a controlar el joc, trobant associacions del mig de mig del camp cap endavant, gràcies a la mobilitat de Fernando Morán, sempre omnipresent i vital perquè l'engranatge de l'equip toqui les seves millors notes. De fet, una rematada seva d'esperó al cor de l'àrea, després d'una bona incorporació de Xisco Campos, va ser la millor, i gairebé única, ocasió de perill real del conjunt d'Oliva en tota la primera part. El Còrdova, però, tot i haver abaixat la intensitat respecte a l'inici del matx, donava mostres que en qualsevol acció que la defensa del Nàstic dubtés podia decantar la balança. I així va ser, a menys de deu minuts del descans, quan aprofitant una indecisió al darrere de Sergio Díaz i Mairata, Charles, molt viu, va agafar la pilota i va donar el gol mig fet a Pepe Díaz.

Oliva no va trigar a intentar capgirar les coses i per començar la segona part ja va donar entrada a Rubén Navarro i poc després a Miki Martínez. L'aposta, però, no va tenir cap incidència i fins i tot va empitjorar la versió dels grana, ja que ni el de Sallent va aparèixer en atac ni l'exjugador del Lleida en la medul·lar. És més, el Nàstic, almenys fins als últims vint minuts, va mostrar símptomes d'apatia, va semblar un equip contemplatiu i no va fer sensació que realment s'està jugant la vida. I és que el Còrdova, en tot moment, es va trobar molt còmode i per estones, va jugar gairebé a pler. Ja cap al final, i més gairebé per obligació que no pas per convicció, els grana es van animar tímidament. Però amb les ganes de Powel i la tossuderia de Morán, no sempre n'hi ha prou i ahir el Nàstic va demostrar un cop més que quan les coses es posen en contra, és quan més li costa. D'altra banda, quan més espais va deixar al darrere, és quan més van tornar a fer evident que ahir els centrals del conjunt tarragoní no tenien el dia, ja que errada rere errada van estar a punt de deixar que el conjunt cordovès sentenciés l'enfrontament. Si no ho va fer va ser perquè li va faltar encert i perquè en altres accions els seus puntes van ser massa egoistes. Per veure les conseqüències reals de la desfeta d'ahir, caldrà esperar a saber el resultat que obtingui avui el Salamanca, ja que d'això dependrà que el marge respecte a la zona del descens continuï en tres punts o quedi reduït a no res.