El Nàstic va estar molt a prop de la victòria ahir a Elx, però li va fallar la punteria que va tenir Xumetra en una centrada del tarragoní Miquel Palanca (85'). Abans del gol de l'empordanès, –protestat pels visitants per unes mans de David Sánchez–, l'equip grana va tenir bones ocasions en una segona meitat en què va portar perill al contraatac. A Felipe Sanchón li va faltar gas per completar un parell de bones accions, Álvaro Rey va tenir poca precisió i Mairata, amb una rematada de cap (47'), i Eloy Gila, amb un bon xut creuat (82'), van topar amb el pal. És cert, però, que l'Elx també va disposar de bones ocasions, tant en la primera meitat –en què als grana els va faltar verí en atac– com en la segona, especialment des de l'entrada al camp de Palanca, lúcid en les centrades. El Nàstic va perdre el tercer desplaçament seguit i viu la pitjor ratxa dels últims mesos, amb un punt dels últims nou. Si el Salamanca derrota avui el Ponferradina, la zona de descens quedarà a un sol punt dels grana, que ara estan obligats a guanyar a Osca en la segona sortida seguida, que hauran d'afrontar sense Rubén Pérez sota els pals, que ahir va ser expulsat per protestar el gol. Medina va jugar els últims minuts com a porter.

Joan Carles Oliva va innovar per afrontar el partit d'ahir. Va situar Álex Bergantiños i Delporte per davant de Fernando Seoane, formant un triple pivot que havia d'aportar control al mig del camp. La nova estructura tàctica va permetre al Nàstic enfortir-se i plantar cara a la pressió que sol exercir l'Elx sobre la zona de creació del rival. Amb tants recursos destinats a la medul·lar, s'hi veia molta intensitat, imprecisions i un cert embús. Però sortir-ne tenia premi, ja que qui aconseguia superar la pressió del rival o recuperava pilotes trobava espais fins a la porteria rival. L'Elx, molt còmode pressionant, robant i buscant un futbol directe, connectava amb la velocitat de Xumetra per la dreta –va començar fent anar de bòlit Raúl Fuster– i d'Ángel pel centre. Així van arribar les bones ocasions dels locals en la primera meitat, especialment dues d'Ángel i una altra d'immillorable de Moratón. El Nàstic, per la seva banda, tenia en Powel l'estilet, però a l'holandès li va faltar contundència en la rematada. El Nàstic també va trobar a faltar en la primera part més velocitat per afrontar dues o tres accions ofensives en què tenia superioritat numèrica.

El Nàstic va trobar més espais en atac en la segona meitat. Oliva no va trigar a fer canvis i a tornar al 4-2-3-1 habitual, amb Tuni, Felipe i Eloy mòbils i participatius. Els grana van guanyar en profunditat, però abans de portar perill de debò van veure com l'entrada de Palanca els provocava maldecaps. L'extrem dret tarragoní va avisar posant dues pilotes consecutives als caps de Xumetra i David Sánchez, que va rematar al travesser. Després va venir l'estona en què el Nàstic va fer mal al contraatac, però li va faltar un pam, el que hi havia entra la pilota rematada per Eloy al pal i la porteria de Jaime. Ripa va deixar l'Elx amb un jugador menys, però els locals van tornar a buscar Palanca, que va trobar el cap de Xumetra en el gol del triomf. Després, l'expulsió de Rubén i els últims intents a la desesperada, amb possible penal sobre Eloy inclòs.