El Nàstic estava obligat a derrotar ahir l'Alcorcón si no volia complicar-se la vida i va complir amb nota, ja que va derrotar amb solvència el conjunt madrileny, amb dos gols de Powel i d'Eloy Gila en la primera part, a passades de Felipe Sanchón. Aquest triomf va ser un dels més plàcids d'aquesta temporada al Nou Estadi, tot i que els grana van haver de defensar amb inferioritat fins al final per l'expulsió de Mingo, el conjunt de Joan Carles Oliva trenca la mala ratxa després de quatre jornades sense guanyar. D'aquesta manera, el Nàstic va fer un pas molt important cap a la salvació, ja que manté els llocs de descens a quatre punts, tot i la victòria del Salamanca divendres, i deixa gairebé descartats tres rivals –l'Albacete, el Tenerife i el Ponferradina– en el camí cap a la permanència.

Des del primer minut va quedar clar que l'equip era conscient del que s'estava jugant. Amb serietat al darrere, intensitat al mig del camp i molta mobilitat en atac, de mica en mica els grana van anar imposant la seva major necessitat. Les ocasions van haver d'esperar, però en la primera oportunitat realment de perill, el pitxitxi grana, Berry Powel –gràcies a una gran assistència de Felipe Sanchón– no va fallar, fent el seu desè gol de la temporada. L'1-0 va fer despertar l'Alcorcón, però la reacció va quedar amb prou feines en un parell de jugades a pilota aturada i alguna acció confusa a l'àrea que no va saber acabar amb èxit. De totes maneres, el Nàstic no es va conformar amb un gol i va continuar buscant el segon, que va arribar passada la mitja hora. En una altra mostra d'eficàcia, que tant ha faltat durant el curs, una centrada de Felipe Sanchón la va rematar de cap i al fons de la porteria Eloy Gila, ahir titular després de la gran segona part de la setmana passada al camp de l'Osca. Al Nàstic li estaven sortint les coses i fins i tot hauria pogut marxar al descans amb tres gols d'avantatge –cosa que encara no ha aconseguit– si Mairata no hagués optat per voler ajustar massa la seva rematada de cap al cor de l'àrea.

Ja en la segona part, al Nàstic li va costar imposar el mateix ritme que en els primers 45 minuts i va cedir uns metres a l'Alcorcón, que va començar a trepitjar l'àrea de Rubén amb certa insistència. Tot i això, els grana, molt ben plantats, gairebé no van patir. Ara bé, una tarda que semblava que acabaria sent plàcida es va complicar, ja que quan encara quedava poc menys de mitja hora per al final l'àrbitre va decidir expulsar Mingo i li va mostrar la segona groga –la primera l'havia vist poc després de la represa– per unes suposades mans a la frontal de l'àrea. Amb un home menys, es van trastocar els plans d'Oliva de fer entrar Delporte i el que ho va fer, per donar més solidesa al darrere, va ser Medina. La inferioritat numèrica va obligar el Nàstic a remar fins al final i a córrer rere la pilota, tot i que l'Alcorcón en cap moment va donar símptomes del bon moment que travessava abans del partit d'ahir i que l'havia dut a ser un aspirant a les posicions de fase d'ascens. Sí que és cert que el conjunt d'Anguela va tenir alguna ocasió per escurçar distàncies, però no va trobar la continuïtat necessària com per fer mal al Nàstic, que no estava disposat que tota la feina realitzada abans se n'anés en orris. Els grana ja no van tenir possibilitats de fer el tercer gol que hauria tancat el partit, però tampoc no es van tancar al darrere i intentant sorprendre al contraatac van mantenir en alerta l'Alcorcón, que pel que va mostrar ahir ningú diria que ocupa la part mitjana alta de la taula. Això però, no resta mèrits al Nàstic, que ahir sí que va respondre quan més falta feia.