El Nàstic va saltar ahir al terreny de joc del Mini Estadi del Vila-real B sabent que el seu rival principal en la lluita per la permanència, el Salamanca, acabava d'obtenir un triomf heroic contra l'Elx que el situava a només un punt dels grana. Vèncer per ressituar els quatre punts de coixí era vital per al Nàstic, que ho va aconseguir amb molt de patiment. Després de 89 minuts igualats, grisos i amb poques accions de perill real per part de tots dos equips, a Jaume Costa li va impactar a la mà dins la seva àrea una pilota rebutjada per un company. Era clar que la pilota tocava la mà del defensa, però més evident semblava que ho feia de manera involuntària. Pino Zamorano, però, va decidir xiular penal i ensenyar la segona targeta groga al defensa groc. Felipe Sanchón va transformar el llançament, però l'àrbitre hi va posar encara més emoció fent-lo repetir. El cor del centenar de seguidors grana desplaçats a Vila-real B anava més de pressa del compte quan Felipe va tornar a llançar el penal i el va tornar a transformar, aquesta vegada sense enganyar Mariño (90'). Encara hi hauria temps per al segon gol, obra de Miki Martínez gràcies a la generositat d'Álvaro Rey, en un contraatac (92'). Els tres punts al sarró i el marge respecte a la zona de descens, intacte. La victòria grana deuria ser un cop dur per al Salamanca, que s'havia vist més a prop del Nàstic després de la seva remuntada heroica i comprovant que el 0-0 no es movia del marcador de Vila-real. Felipe i Miki, però, van posar les coses a lloc.

El Nàstic no va començar bé el partit. Entre errades en l'entrega de la pilota i certs desajustaments defensius, l'equip grana va començar veient com la velocitat i el dinamisme del Vila-real B el feia patir en excés. Els locals trobaven forat per les bandes i podien portar perill, com en un xut de Iago Falqué que va sortir desviat per ben poc. El Nàstic, mentrestant, buscava el seu jugador més entonat, Tuni, però li faltava profunditat en la primera fase de partit per aconseguir mantenir a ratlla el Vila-real B. Mica en mica, l'equip d'Oliva es va anar despertant, i va fer un pas endavant per disminuir els espais del rival en la zona de creació i per tenir més presència atacant. Sempre amb Tuni com a principal referència ofensiva, el Nàstic es va apropar més a l'àrea del filial groc. Abans del descans, però, només va portar perill real en una bona acció d'estratègia mal completada per Álex Ortiz.

La primera part no havia acabat malament per al Nàstic, que no va mantenir el bon to en l'inici de la segona. El Vila-real B és un equip que va fent al seu ritme, poc pressionat pel context de la classificació, de manera que, si el rival li ho permet, s'envalenteix i s'apropa a l'àrea, sempre amb la combinació i la mobilitat per banderes. Si el rival el colla, es torna a empetitir. El Nàstic no va aconseguir tenir prou controlat el Vila-real B, al qual li va sobrar innocència per fer mal de debò. Hi havia més intenció en els contraatacs dels grana, que arribaven massa forçats en l'última acció. Com en la primera meitat, el Nàstic va acabar més a prop de l'àrea del rival i, en l'últim minut del partit, ho va saber aprofitar.