El Nàstic jugava diumenge un partit clau en la lluita per la permanència contra el líder, el Betis. Els dies previs, Joan Carles Oliva havia dit que el partit el jugarien els futbolistes més implicats, més forts i que no s'amaguessin, i Eloy Gila estava entre els onze escollits. El davanter de Sabadell va començar el curs com un jugador del filial que s'havia de guanyar el lloc al Nàstic, va convèncer Luis César, es va fer un lloc en la plantilla, de seguida va debutar a segona A i està acabant la temporada com un dels jugadors més importants. Els números ho demostren –ha participat en 32 partits i ha marcat 5 gols– i l'opinió d'Oliva també, ja que el considera un jugador implicat quant al caràcter i vertical pel que fa al joc.

A principi de temporada, Eloy Gila va aprofitar la baixa per lesió de Rubén Navarro per entrar en l'equip. De seguida va rendir a un bon nivell i va correspondre a la confiança de Luis César amb tres gols. L'arribada de Joan Carles Oliva va coincidir amb la recuperació de Rubén Navarro, i Eloy Gila va passar a tenir un rol més secundari. Això sí, Oliva hi confiava i l'utilitzava com a revulsiu en les segones meitats. Tenir minuts li va servir per madurar, aprendre a llegir els partits i adaptar-se al ritme exigent de la segona A. «Estic molt adaptat a l'equip i tinc les coses cada vegada més clares. Tant en l'aspecte físic com mental em trobo molt bé», afirma. Ha arribat el tram final de la temporada, el més decisiu amb el Nàstic immers en la lluita per la permanència, i Eloy Gila s'ha consolidat com un jugador important. Va ser titular contra l'Alcorcón, el Vila-real B i el Betis i va jugar la segona meitat completa contra l'Osca, el Granada i el Recreativo. El mèrit de la irrupció d'Eloy Gila és major si es té en compte que el Nàstic té molts jugadors experimentats en posicions ofensives. Contra el Betis, el davanter de 22 anys va deixar a la banqueta Fernando Morán i Gerardo Noriega i, a la graderia, Ludovic Delporte i Rubén Navarro.