La salvació matemàtica ahir del Nàstic passava perquè els grana guanyessin el seu partit i perquè el Barça B fes el mateix contra el Salamanca. I els 13.710 espectadors que van anar al Nou Estadi, que va registrar la millor entrada de la temporada, eren conscients que era quasi tan important el que passés en un o altre estadi. Per això, molts d'ells ja es van buscar la manera de poder seguir el resultat del Miniestadi, ja fos amb el clàssic transistor o amb altres opcions adaptades a les noves tecnologies. I és que ahir, la normativa prohibia que en el marcador s'informés tant del temps del partit com dels resultats d'altres enfrontaments. Això, però, no va evitar que sempre que interessés, la megafonia de l'estadi avisés quan el Barça B marcava, com qui no vol la cosa, de l'existència de «bones notícies». I és que a bon entenedor...

Les primeres notícies van ser immillorables ja que a punt d'arribar-se al minut 40, el filial blaugrana es va avançar en el marcador. L'esperança però, es va diluir poc després amb el gol de l'Albacete, que va refredar de cop l'ambient, i es va tornar a engrescar amb l'empat de Felipe Sanchón just abans del descans. En la segona part, les coses encara van millorar amb el gol de Bergantiños, que donava la volta al marcador, i gairebé acte seguit, amb el 2-0 a favor del Barça B. Ara sí, l'afició del Nàstic va començar a veure clar que la salvació matemàtica no havia de passar d'ahir. Quan el Salamanca va escurçar distàncies, va posar el neguit al cor durant força minuts. I també perquè el Nàstic no trobava el tercer i fins i tot veia com anul·laven a l'Albacete un gol legal. Però amb el tercer, el quart i el cinquè consecutius del Barça B, els grana ja sabien que ho tenien tot a les seves mans. Superada l'agonia final, que fins i tot va comptar amb un actor inesperat com el porter rival, que es va «atrevir» a pujar a rematar un córner, l'eufòria ja no es va poder aturar i la invasió del camp, seguida de l'encesa dels aspersors, ja va ser inevitable.