S'ha acabat el patiment i ja no caldrà fer més càbales. El Nàstic va resoldre la perillosa penúltima jornada de la millor manera possible: vencent l'Albacete i veient com el Barça B li feia el favor de golejar el Salamanca i l'enviava a segona B. L'equip castellà completa la nòmina d'equips descendits, on ja fa dies que figuraven el Tenerife, el Ponferradina i l'Albacete, que ahir va fer suar el conjunt grana. Els manxecs van marcar primer gràcies a Tato (42'), però Felipe Sanchón va tenir l'encert de fer el gol de l'empat en un moment clau, just abans del descens (45'). Marxar als vestidors amb un resultat en contra hauria multiplicat l'ansietat i apaivagat els ànims d'una graderia que, com sempre, va respondre a la crida del seu equip. En la segona meitat, el 2-1 marcat per Álex Bergantiños (52') i els gols del Barça B van encendre la caldera del Nou Estadi, que encara hauria de patir. Els locals es van quedar momentàniament glaçats amb un gol anul·lat a Verza a falta d'un quart d'hora per al final del partit i van veure com els últims minuts es feien eterns. Al final, però, el xiulet del col·legiat va desencadenar l'eufòria –amb invasió de camp inclosa– entre una afició que ha passat un altre any amb poques alegries i massa patiments i que, últimament, s'ha de conformar celebrant permanències. Ja fa alguns anys que el Nàstic juga amb foc però de moment no es crema. Els seguidors van abandonar el camp alleugerits i esperant, per a la temporada que ve, disfrutar més i patir menys.

El Nàstic va sortir connectat. Era conscient que havia de demostrar que s'hi jugava la permanència i donar motius a una afició que havia omplert el Nou Estadi per animar-lo insistentment. Felipe i Eloy Gila trepitjaven l'àrea rival i Mairata va rematar de cap una falta al travesser, però no ho tenia fàcil el Nàstic per trobar forats en la teranyina defensiva d'un Albacete seriós i ben col·locat. Una llarga acció personal del davanter visitant Tato, conclosa amb un xut al pal, va deixar clar que el Nàstic no podia badar en defensa. En atac, buscava l'habilitat de Tuni per la banda esquerra, la verticalitat d'Eloy Gila pel centre i la mobilitat de Felipe, però no se n'acabava de sortir. El Nàstic tenia feina equilibrant l'ímpetu i les ganes amb la precisió i la racionalitat, gens fàcil en un partit transcendental com el d'ahir i amb el camp ple i expectant. Passada la mitja hora de joc, l'afició grana va esclatar amb el gol del Barça B contra el Salamanca, però no va trigar a quedar-se glaçada amb el de l'Albacete, en què Tato va aprofitar una indecisió defensiva local. Per sort, Felipe va tenir l'encert de fer el gol de l'empat en l'última acció de la primera meitat que servia per recuperar l'ànim.

Si el primer temps havia acabat molt bé, el segon va començar millor. El Nàstic va tornar a sortir amb força i no va trigar a fer el segon gol, gràcies a l'empeny d'Álex Bergantiños després de l'enèsima rematada de Powel. El Nàstic tenia el partit controlat, però es va relaxar, endut per l'eufòria d'una afició que celebrava els gols del Miniestadi i feia l'onada, i l'Albacete va tornar a atacar tímidament, prou com perquè els nervis s'apoderessin de l'afició tarragonina fins al xiulet final, que no arribava mai.