Li costa déu i ajuda, però el Nàstic s'està consolidant en la Lliga de Futbol Professional (LFP). Després de segellar diumenge la permanència a segona A, l'equip grana encadenarà per primera vegada en la seva història cinc temporades en la categoria de plata del futbol estatal. A mitjan anys setanta s'hi va estar quatre campanyes seguides i a principis dels cinquanta, tres. A més, la vinent serà la vuitena temporada consecutiva del Nàstic entre primera i segona divisió, una circumstància que només s'ha donat una altra vegada en la història del club tarragoní: del curs 1945/46 fins al 1952/53. Llavors, però, el Nàstic va estar tres anys a primera i en l'actualitat només un.

En les últimes temporades, la presència a segona A no ha estat còmode per al Nàstic. En l'actual campanya, amb només una jornada per disputar-se, és el divuitè classificat, i podria ser que tanqués la lliga en aquesta posició –l'última de permanència–, ja que per millorar-la ha de guanyar a Ponferrada i esperar que el Vila-real B no puntuï al camp del Betis. Precisament, la temporada passada el Nàstic va acabar la lliga en la divuitena posició amb 51 punts –ara en té 48– en un final molt similar a l'actual. L'any passat va segellar la permanència en el penúltim partit –contra l'Elx (3-1)– en un Nou Estadi ple i amb gran ambient, igual que diumenge contra l'Albacete (2-1). El curs passat, el partit de l'última jornada a Las Palmas va ser intranscendent per als grana, com el del cap de setmana que ve a Ponferrada.

Des del descens des de primera divisió el juny del 2007, el Nàstic ha patit més que no pas gaudit a segona A. Primer, com un equip amb l'ambició de tornar a primera i que fracassava en l'intent –Javi López va ser destituït el curs 2007/08 i César Ferrando va aconseguir salvar l'equip–, després com un equip que també havia d'estar a la part alta però que no passava de la mitja taula i que no enganxava els aficionats –César Ferrando també va acabar acomiadat– i ara com un equip més modest –a causa dels greus problemes econòmics– que no es planteja cap més objectiu que la permanència. Sigui com sigui, l'aficionat grana s'està acostumant al patiment i s'ha de conformar celebrant permanències –diumenge hi va haver invasió de camp, com en les millors ocasions–, però és evident que voldria alguna cosa més i que l'ambient de diumenge –13.700 persones al Nou Estadi– demostra que hi ha potencial per ser més ambiciós. De moment, però, les limitacions pressupostàries manen i, fins que la SAE no s'estabilitzi econòmicament, serà molt difícil bastir projectes amb l'ascens a primera divisió com a objectiu, tot i que si el Nàstic continua jugant amb foc com els últims anys podria cremar-se tard o d'hora.