La primavera del 2006 es vivien temps d'il·lusió i eufòria a Tarragona. El Nàstic, gràcies a una gran solidesa i a la regularitat, consolidava una trajectòria ascendent que el portava directament cap a primera divisió. El dissabte 3 de juny, en l'antepenúltima jornada, l'equip entrenat per Luis César i amb jugadors com ara Abel Buades, Antoni Pinilla, Jesús Mari Serrano, Ismael Irurzun, Razak Ekpoki i Carlos Merino va aconseguir al camp del Xerez el punt que li faltava per aconseguir matemàticament l'ascens. El Nàstic tornava a primera divisió 59 anys després i la ciutat va esclatar per celebrar-ho. El dia de l'ascens, avui fa cinc anys, milers de persones van omplir la plaça de la Font per seguir el partit en directe i l'endemà, Tarragona va sortir al carrer per seguir la rua dels campions.

Cinc anys més tard, el panorama ha canviat. El Nàstic no es va poder mantenir a primera i, en les temporades següents, va estirar més el braç que la màniga per tornar a la màxima categoria i ho va pagar. Amb més noms que solidesa, el projecte esportiu no tenia els fruits esperats i l'afició es va començar a desencantar i la flama de primera s'anava apagant, sobretot amb l'equip patint per mantenir-se. A més, la mala gestió ha portat el club a una delicada situació econòmica que ha fet que aquesta temporada, per primer vegada des del descens a segona A, no s'hagi parlat de res més que de permanència. L'esperit, la il·lusió i l'eufòria que es vivien avui fa cinc anys semblen molt lluny.

Hi ha, però, motius per pensar que tot allò es pot recuperar. Les dues últimes temporades, en la penúltima jornada, l'equip necessitava l'afició per ajudar-lo a segellar la permanència i va respondre omplint l'estadi i fent-hi viure un gran ambient. Diumenge passat, els seguidors van acabar envaint l'estadi per celebrar la permanència. L'afició té potencial i ganes de disfrutar, una cosa que ha fet amb comptagotes les cinc últimes campanyes. El consell d'administració n'és molt conscient i espera resoldre del tot la greu situació econòmica actual i regenerar-se per tornar a il·lusionar l'afició grana amb objectius més ambiciosos, amb la tornada a primera com una fita abastable.