«Va ser el moment més feliç per a la gent del Nàstic.» Josep Maria Andreu, president de l'entitat grana entre el 2001 i el 2007, recorda el que es va viure amb l'ascens a primera com «l'època més bonica de la història recent del Nàstic». Se'l nota orgullós i nostàlgic quan recorda la pinya, el suport i l'ambient que es vivia al voltant de l'equip i quan destaca que el club tenia molta solidesa en les tres branques que ell considera bàsiques: esportiva, econòmica i social. El Nàstic havia pujat a segona A el juny del 2001 i quan, un any més tard, l'equip va tornar a segona B va ser un cop dur. Tot i això, va ser clau mantenir la unitat i la seriositat i bastir un nou projecte amb el qual es va prometre pujar a primera a mitjà termini. Per Andreu, l'ascens a la màxima categoria va ser la demostració que la feina ben feta, encara que no hi hagi grans recursos econòmiques, dóna fruits si es fa amb rigor, solidesa i equilibri. «Gràcies a això, vam pujar primer a segona A i poc després a primera. Tot plegat, en només quatre anys, abans del que havíem promès», recorda l'expresident del Nàstic SAE.

Andreu parla sempre de sentit comú, de no estirar més el braç que la màniga, per explicar els èxits del Nàstic, i ho contraposa amb el que s'ha viscut aquests últims anys, a partir del descens de primera. Josep Maria Andreu va dimitir el gener del 2007 per desavinences amb l'alcalde de Tarragona, i hi va haver canvis en el consell d'administració, que va passar a presidir Xavier Salvadó. Andreu lamenta que a partir de llavors el Nàstic mogués pressupostos més alts del que podia assumir, la qual cosa va provocar nervis, disgustos i desencís –sobretot perquè el projecte no aconseguia els resultats esportius esperats, és a dir, el retorn ràpid a primera– i grans pèrdues econòmiques, per sobre dels sis milions d'euros de dèficit. «Si s'hagués gestionat amb criteri, ara estaríem a primera», diu Andreu, que afegeix: «En la vida no tot és tenir diners; és clau administrar-los bé, amb responsabilitat, criteri i sentit comú.» «Sap greu que amb el que va costar arribar-hi no s'administrés bé l'èxit», sentencia Andreu, que torna a formar part del consell de la SAE des del desembre del 2009.

Malgrat el desencís de l'afició i els problemes econòmics, el Nàstic s'ha mantingut a segona A –«baixar hauria complicat molt les coses», afirma Andreu–, de manera que parteix d'una situació prou avantatjosa per regenerar-se i tornar a mirar cap amunt. «Cal començar de zero, reflexionar i retornar al Nàstic com el que era abans: amb el suport de l'afició, un pressupost ajustat i sentit comú, que és el que ha faltat els últims anys», apunta el dirigent, que recorda que en cinc anys la situació econòmica s'estabilitzarà. Mentrestant, els pressupostos s'ajusten i els projectes es basaran en la continuïtat. Andreu aposta, per exemple, per renovar Joan Carles Oliva. Andreu considera que el gran capital del Nàstic és l'afició, tal com va demostrar diumenge omplint el camp per ajudar a segellar la permanència, i espera que entengui que ara és època d'estrènyer-se el cinturó. Andreu desitja que ben aviat el Nàstic torni a lluitar entre els millors de segona A per aspirar a tornar a primera. «Aquella pinya, aquell suport que hi havia fa cinc anys, s'ha perdut; cal recuperar-lo», conclou.

CRISI ECONÒMICA

el nàstic d'abans