El Nàstic, amb els deures fets des de la setmana passada i amb un onze inicial molt atípic, afrontava sense cap pressió l'últim partit de la temporada al camp del Ponferradina, que tampoc es jugava res, ja que fa setmanes que està descendit. I el resultat, un empat en un partit de pur tràmit. Fernando Morán va marcar ben aviat per als grana, fruit d'una recuperació de Seoane, però els locals van empatar just abans del descans. La segona part, sense cap motivació, va ser més que avorrida, com acostuma a passar en aquest tipus de partit al final sense res en joc. Amb el resultat d'ahir, el conjunt de Joan Carles Oliva tanca la lliga a les portes dels 50 punts –a només un– i en la divuitena posició, just la primera que queda fora del descens. És a dir, tal com la temporada passada.

Amb moltes novetats a l'onze, algunes previstes i d'altres no –com ara la no titularitat de José Moragón a la porteria–, les coses es van posar molt favorables ben aviat, ja que quan tot just es complia el sisè minut del partit Fernando Morán, després d'una gran recuperació de Seoane a la frontal de l'àrea, va avançar els grana en superar per baix la sortida d'Alejandro, amb un gol de qualitat. Amb l'avantatge al marcador, el conjunt de Joan Carles Oliva es va trobar força còmode al terreny de joc i va continuar creant perill, aprofitant les facilitats de la defensa del Ponferradina, que demostrava per què és un dels equips més golejats d'aquesta temporada a segona divisió A. De mica en mica, el matx va començar a entrar en una fase d'ensopiment, amb els dos equips gairebé més pendents de que anés passant el temps i amb el cap posat a les vacances. L'afició va començar a pressionar tímidament el seu equip i amb el pas dels minuts, el Ponferradina va anar reaccionant i apropant-se esporàdicament a la porteria de Rubén, tot i que amb el partit ben controlat pels grana. I just abans del descans, en una altra acció aïllada, Acorán, que havia avisat minuts abans, va empatar amb un llançament des de mitja distància, sense que hi hagués temps per a més en la primera part.

Després del descans, els locals van continuar amb la inèrcia positiva amb què havien acabat la primera meitat i des de l'inici van acostar-se amb perill a la porteria de Rubén Pérez, que va haver de treballar de valent en els primers compassos de la segona part per evitar que el Ponferradina capgirés el resultat. El que veia no estava agradant gens a Oliva, que no va trigar gaire a fer els primers canvis. De fet, poc després de complir-se els primers vint minuts de la segona meitat ja havia donat entrada a Virgili, Delporte i Walter, que no jugava des del desembre. El Nàstic no va millorar en excés, però almenys sí que va saber frenar progressivament el domini i les ocasions del conjunt lleonès, on la gran notícia va ser l'entrada al camp de De Paula, que ahir disputava els seus últims minuts com a jugador després d'anunciar la setmana passada que penjava les botes. De fet, l'ovació que va rebre per part de la seva afició va ser la nota més destacada de tota la segona part, en global molt insulsa i sense cap tipus d'al·licient. I és que el Nàstic, que tenia la possibilitat de superar la barrera dels 50 punts si aconseguia la victòria, no va semblar intentar-ho i va apostar pel conformisme d'aguantar un empat que posa el punt final al curs.