El Nàstic va jugar dissabte al camp del Ponferradina l'últim partit de la temporada i amb l'empat que va aconseguir contra el conjunt castellà va cloure la lliga en la divuitena posició i amb 49 punts. És a dir, en el mateix lloc en què va acabar el curs passat, tot i que aleshores els grana van acabar obtenint dos punts més que enguany. El que no ha canviat, però, és la proximitat amb què el conjunt tarragoní ha acabat respecte de les posicions de descens. Fa un any, va acabar amb un punt més que el dinovè, el Cadis, i ara ho ha fet amb tres punts més que el Salamanca, el primer equip en places de descens. En els dos casos, però, i tot i jugar amb foc fins gairebé al final, els grana es van salvar en la penúltima jornada i a casa, amb un Nou Estadi ple a vessar. D'aquesta manera, el Nàstic ha pogut disposar en aquests dos cursos d'un últim partit plàcid i sense haver d'estar pendent de fer els deures, no fa encara un any a Las Palmas i fa dos dies a El Toralín.

Les semblances entre la temporada passada i l'actual no es remunten només a la taula de classificació. També les banquetes han viscut situacions similars tot i que amb trajectòries diferents. A mitjan curs passat, a la segona volta, la directiva del Nàstic va decidir destituir César Ferrando a causa de la mala sintonia amb l'afició i el mal rendiment al Nou Estadi. I això que l'equip estava situat a mitjan taula. L'arribada de Luis César va resultar només d'efecte efervescent, ja que en les últimes jornades, el Nàstic es va deixar anar i va acabar patint de valent per salvar-se. Enguany, la decisió de fer fora Luis César abans d'arribar a Nadal estava més que justificada, ja que els grana eren cuers. I en aquest cas, l'arribada d'Oliva sí que ha resultat el revulsiu esperat, i fins al final, ja que els grana han passat de tenir gairebé un peu a segona divisió B a anar remuntant posicions setmana a setmana, mostrant una imatge desconeguda mesos enrere.