Avui es compleix un mes exacte de l'arribada de Jorge D'Alessandro al Nàstic i també que Jesús Mari Serrano va ser escollit per exercir les funcions de segon entrenador. L'exjugador navarrès va vestir la samarreta del Nàstic durant vuit temporades i quan va optar per retirar-se, després de l'any a primera, va deixar el camp per passar al despatx i començar a treballar com a adjunt a la secretaria tècnica grana, un càrrec que continua compaginant amb l'actual. Ara, Serrano torna a trepitjar els terrenys de joc i es mostra encantat amb el seu nou rol: “Abans vivia els partits del Nàstic des de la llunyania, a vegades a cinc-cents o sis-cents quilòmetres de Tarragona quan em tocava viatjar per seguir algun partit, i ara ho faig des de dins, on passes més nervis i en una situació totalment diferent però on sens dubte és molt més maco.”

Amb el títol nacional d'entrenador a la butxaca, per Serrano, treballar al costat d'un tècnic amb el bagatge de D'Alessandro està representant un període constant d'aprenentatge. “Està sent com un curs accelerat i intensiu, gairebé una avaluació contínua, des que comences a treballar al matí i durant tot el dia, ja que també parlem molt per telèfon”, explica Serrano, que també destaca la capacitat de diàleg de l'argentí com una de les seves millors virtuts: “És un entrenador que delega molt, que demana l'opinió dels seus ajudants, que busca un feedback amb els jugadors, i això, que algú del seu prestigi vulgui ser tan proper, és digne d'admirar.” L'excapità grana tampoc dubta de qualificar D'Alessandro com un “apassionat del futbol, que podria estar parlant hores i hores de futbol i no se'n cansaria mai”, i també reconeix que “té anècdotes per donar i per vendre dels equips pels quals ha passat”. Al Nou Estadi tothom es mostra encantat amb l'arribada del tècnic argentí, que ha revolucionat la marxa de l'equip, i l'ara seva mà dreta analitza com a part protagonista algunes de les raons del canvi: “És clar que alguna cosa s'estava fent malament i no funcionava, però del que puc parlar és de l'arribada de D'Alessandro, que coneix la categoria al cent per cent i sembla que tingui la il·lusió d'un debutant; a més, tota l'energia, la vitalitat i la claredat d'idees que té, ho sap transmetre a la plantilla, que està sent molt receptiva, i també a l'entorn.” Tot i estar construint la base amb vista a un possible futur a les banquetes, Serrano, als seus 38 anys, no vol pensar a llarg termini i prefereix centrar-se en el present, és a dir, “intentar ajudar a salvar l'equip i aprofitar la situació per aprendre d'un tècnic com D'Alessandro”. I és que Serrano, un home ja de club, reconeix que se sent un “privilegiat per poder treballant al Nàstic”.