Aprenentatge accelerat
Un mes després, Serrano reconeix que viu un “curs intensiu” com a segon entrenador al costat de D'Alessandro
Vinculat des de fa més de deu anys al Nàstic, se sent “un privilegiat”
Avui es compleix un mes exacte de l'arribada de Jorge D'Alessandro al Nàstic i també que Jesús Mari Serrano va ser escollit per exercir les funcions de segon entrenador. L'exjugador navarrès va vestir la samarreta del Nàstic durant vuit temporades i quan va optar per retirar-se, després de l'any a primera, va deixar el camp per passar al despatx i començar a treballar com a adjunt a la secretaria tècnica grana, un càrrec que continua compaginant amb l'actual. Ara, Serrano torna a trepitjar els terrenys de joc i es mostra encantat amb el seu nou rol: “Abans vivia els partits del Nàstic des de la llunyania, a vegades a cinc-cents o sis-cents quilòmetres de Tarragona quan em tocava viatjar per seguir algun partit, i ara ho faig des de dins, on passes més nervis i en una situació totalment diferent però on sens dubte és molt més maco.”
Amb el títol nacional d'entrenador a la butxaca, per Serrano, treballar al costat d'un tècnic amb el bagatge de D'Alessandro està representant un període constant d'aprenentatge. “Està sent com un curs accelerat i intensiu, gairebé una avaluació contínua, des que comences a treballar al matí i durant tot el dia, ja que també parlem molt per telèfon”, explica Serrano, que també destaca la capacitat de diàleg de l'argentí com una de les seves millors virtuts: “És un entrenador que delega molt, que demana l'opinió dels seus ajudants, que busca un feedback amb els jugadors, i això, que algú del seu prestigi vulgui ser tan proper, és digne d'admirar.” L'excapità grana tampoc dubta de qualificar D'Alessandro com un “apassionat del futbol, que podria estar parlant hores i hores de futbol i no se'n cansaria mai”, i també reconeix que “té anècdotes per donar i per vendre dels equips pels quals ha passat”. Al Nou Estadi tothom es mostra encantat amb l'arribada del tècnic argentí, que ha revolucionat la marxa de l'equip, i l'ara seva mà dreta analitza com a part protagonista algunes de les raons del canvi: “És clar que alguna cosa s'estava fent malament i no funcionava, però del que puc parlar és de l'arribada de D'Alessandro, que coneix la categoria al cent per cent i sembla que tingui la il·lusió d'un debutant; a més, tota l'energia, la vitalitat i la claredat d'idees que té, ho sap transmetre a la plantilla, que està sent molt receptiva, i també a l'entorn.” Tot i estar construint la base amb vista a un possible futur a les banquetes, Serrano, als seus 38 anys, no vol pensar a llarg termini i prefereix centrar-se en el present, és a dir, “intentar ajudar a salvar l'equip i aprofitar la situació per aprendre d'un tècnic com D'Alessandro”. I és que Serrano, un home ja de club, reconeix que se sent un “privilegiat per poder treballant al Nàstic”.
Va coincidir al vestidor del Nàstic amb Rubén, Mingo i Ruz
X.S.Per Serrano, conviure en primera persona amb l'actual plantilla del Nàstic no és un fet del tot desconegut, ja que com a jugador va coincidir en el conjunt grana amb Rubén Pérez i Ruz, amb qui va viure l'ascens a primera, i amb Mingo, amb qui va coincidir en la màxima categoria. També amb Roberto Peragón, al Poli Ejido, abans de fitxar pel Nàstic. Ara amb un rol diferent, “però com el mateix de sempre”, Serrano afirma que ell és “un més del grup” i que hi és per ajudar-los en el que calgui. El segon tècnic grana destaca, sobretot, l'actitud i el treball, i no només dels pesos pesants del vestidor sinó també dels jugadors més joves.
Publicat a
Notícies
Diumenge,6 octubre 2024