Tot obert

Dels tres equips de pes que van baixar de primera, el que està més fi és el Deportivo, que tot i això ha perdut cinc partits. El Saragossa tot just ha posat la velocitat de creuer després de vorejar els llocs de descens per culpa d'una arrencada deficient. I el Mallorca, que també va començar amb el peu esquerre, també té dificultats per recuperar terreny perdut. Tots tres han topat amb la realitat de la segona A, en què els pressupostos i la classificació no solen ser directament proporcionals.

Per baix, la reacció del filial del Real Madrid ha evitat que hi hagués una plaça de descens adjudicada tot just començar. El Castella va arrencar de mala manera (0 punts de 21 després de set derrotes seguides) i després de dotze jornades encara semblaven morts en creu (3 punts de 30). Els blancs van ser el primer equip que van canviar d'entrenador –Toril va ser destituït i rellevat per José Manuel Díaz– i, tot i que continuen cuers, han vist la llum (estan a 5 punts de sortir del pou).

Olmo lidera la reacció

Fa tres jornades, el Sabadell era el pitjor equip català i estava en zona de descens. Ara no només és el millor, sinó que té el segon classificat a una victòria. El canvi de tècnic (Miquel Olmo, segon de Salamero, es va quedar a càrrec de l'equip quan l'aragonès va ser fulminat) ha reactivat l'equip de manera radical i s'ha passat de negre al blanc gràcies a un mes de desembre pletòric i un gener de moment immaculat. Els vallesans, a més, han derrotat un dels seus grans fantasmes després d'encadenar dues victòries lluny de la Nova Creu Alta. El triomf a Tenerife en l'últim partit del 2013 va trencar una sèrie de dos empats i set derrotes a camp contrari.

Alts i baixos

No era fàcil substituir peces tan preuades com Rafinha, Deulofeu, Luis Alberto i Araujo, jugadors amb una capacitat ofensiva brutal. En el Barça B, però, la regeneració és llei de vida. Va arribar a la jornada 5 ben situat (tres triomfs, un empat i una derrota), però de sobte es va trobar un mur que li va costar superar i van saltar algunes alarmes. Set derrotes en vuit partits van enviar el filial blaugrana fins a l'antepenúltim lloc en la jornada 13. Quan més tocats estaven els d'Eusebio Sacristán es van regenerar a Montilivi i van traspassar tota la malastrugança al Girona. Des d'aquell 1-2, els blaugrana s'han reviscolat, tot i que ni de bon tros han sortit de les brases. Això sí, el darrer resultat (5-0 contra l'Hèrcules) va ser la confirmació que el filial està en progressió.

El Girona, en picat

Qualsevol comparativa amb la temporada passada ja és pura coincidència. El curs passat, el Girona va acabar la primera volta segon amb 38 punts i ara es antepenúltim amb 23. L'equip no només ha gastat el comodí del canvi d'entrenador (Javi López per Ricardo Rodríguez), sinó que ha fitxat un director esportiu (Oriol Alsina), ha canviat de secretari tècnic (Gerard Escoda per Sergi Raset) i fins i tot de president (Francesc Rebled per Joaquim Boadas).

La plantilla està terriblement descompensada (un únic davanter pur, Chando, que només ha firmat un gol, i de penal) i l'equip està més que encallat (fa vuit partits que no assaboreix la victòria en la lliga i el balanç és de 4 punts de 24). I tot i empatar a Riazor, la salvació es va allunyar (3 punts). Per sort, la LFP li ha aixecat el bloqueig i ara el club podrà fitxar. Encertar els reforços és ara una obligació.