alavés4

sabadell0

Primer va ser una mala casualitat a Mallorca, després va ser un mal arbitratge contra la Ponferradina i, la setmana passada, un penal no assenyalat a Riazor. Però ahir es van acabar les excuses per al Sabadell, que només ha sumat un punt dels últims dotze i torna a la seva realitat, la permanència. Contra l'Alavés va pagar un inici desastrós amb una derrota d'aquelles que compten set punts. Els arlequinats van cedir el goal average i van atorgar una victòria a un rival directe per assolir la permanència –ahir va tornar a quedar clar, per si algú s'havia fet il·lusions, que aquesta és la lluita–. Si bé Miquel Olmo confia en el factor Nova Creu Alta, això no serveix de res quan es triga 20 minuts a aparèixer al camp. Els arlequinats van encaixar dos gols en el primer quart d'hora i van llençar el partit a les escombraries. I, per si no n'hi havia prou, el matx d'avui portarà cua, perquè Crespí i Moha van ser expulsats.

El desastre va començar quan es va conèixer que, 22 segons després del xiulet inicial, el Sabadell no havia aparegut per la gespa de la Creu Alta. No havia ni tocat la pilota quan una jugada de Ion Vélez va habilitar Borja Viguera, tot sol dins l'àrea, per afusellar Nauzet. Els primers minuts van tenir color taronja llampant –així és com anava l'Alavés–, amb molts problemes per als locals, incapaços de sobreposar-se a una superioritat numèrica del rival a la zona ampla. Així, la pressió dels de Mandiá a camp contrari va provocar una pèrdua de Longás, que es va acabar convertint en el doblet de Viguera (12'). El bri d'esperança per al Sabadell s'anava diluint en xuts d'Aníbal des de fora de l'àrea (19'), en un altre de Sotan, més perillós, que va topar amb Goitia (27'), però va desaparèixer del tot en una mà que no tocava. Crespí va tallar amb la mà una pilota a l'espai de Viguera, que, per cert, guardarà el vídeo del partit per a quan el seu representant li hagi de buscar un sou més alt.