Si són par­tits com el de diu­menge [a Pam­plona], amb ner­vis. I si no, també. Perquè, gua­nyis o per­dis, sem­pre estàs pen­dent del resul­tat i del temps. I quan ets a la llotja, has de repri­mir les emo­ci­ons. Es passa pit­jor que quan ets juga­dor.

M'agra­dava diri­gir mai­nada, m'ho pas­sava bé. També em van pro­po­sar diri­gir equips sèniors, però no ho vaig accep­tar. Per què? O no em va venir de gust o no ho vaig veure clar.

Sí, sí. Estem per­fi­lant el Girona que volíem, que és un club en què els afi­ci­o­nats cre­guin i amb el qual s'iden­ti­fi­quin. Tenim un nom­bre d'abo­nats impor­tant, que encara espe­rem fer créixer en els pro­pers mesos. I sem­pre hem tin­gut clar que el Girona ha de ser notícia pel que fa als seus equips i pels resul­tats espor­tius. Si són posi­tius, molt millor, evi­dent­ment.

Aquí sí que la nova pro­pi­e­tat, jo mateix i tots els que estem a dins el club coin­cidíem que les obli­ga­ci­ons econòmiques amb els juga­dors i els tre­ba­lla­dors eren sagra­des.

La intenció és aquesta. Sem­pre sur­ten cose­tes que s'inten­ten resol­dre, però ara estem lluny que els focus esti­guin cen­trats en aspec­tes extra­es­por­tius.

No. Era una cosa que tenia molt clara i la con­ti­nuo tenint igual de clara. I no veig que fun­ci­oni mala­ment.

La suma de les per­so­nes que en aquests moments estem al club i que for­mem el grup de tre­ball, cadascú amb la seva res­pon­sa­bi­li­tat. Hi ha Cárcel, Mas-Bagà, jo mateix, i per damunt de tot un con­sell d'admi­nis­tració que pren les grans deci­si­ons.

A Mon­ti­livi, a la meva loca­li­tat de tri­buna. Vaig viure 92 minuts de somni increïble i un desen­llaç molt cruel en el temps afe­git. L'ascens se'ns va esca­par de les mans de manera total­ment injusta i imme­res­cuda després d'haver fet una tem­po­rada extra­or­dinària. Però la rea­li­tat és que avui som a segona A, que s'ha de mirar enda­vant i tre­ba­llar per con­ti­nuar com a mínim dins la Lliga de Fut­bol Pro­fes­si­o­nal, que és un molt bon lloc. I si surt l'ocasió de millo­rar i pujar el graó que ens falta, ales­ho­res ja serà fantàstic.

No ho sé, però durant la set­mana la sen­sació era que tot sem­blava massa fàcil. I no és així. No ets de pri­mera fins que no s'acaba el par­tit. I la veri­tat és que aquell dia no era gens fàcil afron­tar-lo i jugar al millor nivell. Tro­baríem mil exem­ples. És molt com­pli­cat que un fut­bo­lista doni el millor de si mateix quan hi ha tanta tensió. I mal­grat tot, el Girona va fer un bon par­tit i va tenir pos­si­bi­li­tats de sen­ten­ciar a la pri­mera part amb un 2-0 que segu­ra­ment hau­ria estat gai­rebé defi­ni­tiu. Però amb l'1-0, la tensió va aug­men­tar i el Lugo, sense cap pressió pel resul­tat, va acon­se­guir fer-nos molt de mal al final.

Era un pèl dife­rent. Ells ja havien pujat la jor­nada ante­rior i havien estat tota la set­mana de cele­bra­ci­ons. Aquest Betis-Spor­ting crec que és més com­pa­ra­ble amb el Girona-Depor­tivo de l'última jor­nada de fa dues tem­po­ra­des.

Jo no puc dir el que no sé. Es parla de mol­tes coses, però si no es cons­ta­ten o es demos­tren no cal donar-hi gai­res vol­tes.

La millor manera de rebre el Lugo és aju­dant el Girona a gua­nyar el par­tit. Hem de pen­sar que a par­tir d'ara el Lugo és un rival més, encara que amb tot el que va pas­sar pot­ser es perd una mica l'objec­ti­vi­tat.

Doncs treure'ns aquesta malas­tru­gança i reven­jar-nos espor­ti­va­ment de l'equip que ens va amar­gar la vida l'any pas­sat seria una bona manera de tan­car aquest cer­cle.

Sí. Tot i que la bona línia crec que l'hem man­tin­gut en força par­tits aquest inici de lliga. La clas­si­fi­cació no acaba de ser del tot justa amb el Girona.

Això espe­rem, però s'ha de veure. De moment, els punts a El Sadar ens van rear­mar moral­ment i van alleu­ge­rir una mica la nos­tra situ­ació a la taula.

Ner­vis, no. Sí que hi havia la sen­sació que no acabàvem de tan­car els resul­tats. En par­tits igua­lats, el cara o creu solia aca­bar en creu. Sen­ties molta ràbia i una mica d'impotència. I quan això s'allarga, sem­pre hi ha el risc de blo­que­jar-te. Per això ens va anar tan bé el 0-1 al camp del líder.

La nova pro­pi­e­tat i també els que estem al cap­da­vant cre­iem en les per­so­nes que han por­tat l'aspecte espor­tiu i aques­tes vin­cu­la­ci­ons més a llarg ter­mini són una mos­tra de con­fiança en ells perquè puguin tre­ba­llar amb les màximes garan­ties.

M'agra­den molts de sis­te­mes i he jugat en molts de sis­te­mes dife­rents. Amb el 3-5-2 ens vam sal­var fa dos anys i vam estar a punt de pujar el curs pas­sat. És clar que ens ha fun­ci­o­nat.

La plan­ti­lla s'ha estruc­tu­rat basant-se en el 3-5-2, però això no vol dir que sigui l'únic sis­tema amb el qual pugui jugar el Girona. Pun­tu­al­ment, també hem fet la defensa de qua­tre. I la majo­ria de vega­des, el joc és deter­mi­nat pels resul­tats. Quan enca­de­nes dues o tres victòries, la con­fiança creix. I quan la con­fiança creix, jugues millor, sigui quin sigui el sis­tema que uti­lit­zis.

Sem­pre hem dit que el pri­mer objec­tiu és la con­so­li­dació del club a segona A i esta­blir les bases i estruc­tu­res per poder créixer, però sense posar-nos un límit. Els clubs poden fun­ci­o­nar com una empresa, però els resul­tats mai no són matemàtics.

Ara tot indica que el campió farà molts menys punts que els que vam sumar nosal­tres el curs pas­sat i que no ens van ser­vir per pujar. Però no ens hem d'obses­si­o­nar.

Crec que no. Les limi­ta­ci­ons sala­ri­als, que han afec­tat a tot­hom, han reduït molt les grans diferències. Ja no hi ha clubs amb pres­su­pos­tos estra­tosfèrics. Tots ens movem per allà mateix i ja s'està veient que hi ha molt pocs punts entre la zona de play-off i la de des­cens.

En prin­cipi vam con­fec­ci­o­nar una plan­ti­lla per poder arri­bar fins a final de tem­po­rada. Com és lògic, l'àrea espor­tiva no s'atura i té sem­pre con­tro­lats juga­dors, però dir ara que ens plan­te­gem fer alguns movi­ments al gener seria molt pre­ma­tur.

Tenim clar que és un equip molt jove i amb mol­tes nove­tats. Li està cos­tant arren­car i no podem estar con­tents amb els resul­tats, però sí en la ves­sant de for­mació. Hi ha diver­sos juga­dors que par­ti­ci­pen sovint en els entre­na­ments del pri­mer equip, un dels quals [Ser­rano] ja ha debu­tat a segona A.

És molt aviat i queda pràcti­ca­ment tota la lliga per enda­vant. Tant l'entre­na­dor com els juga­dors tenen el màxim suport del club. S'ha d'estar tran­quil. Ara es tracta de sor­tir del des­cens i mirar d'allu­nyar-se de les últi­mes pla­ces. I anar aga­fant con­fiança de mica en mica. No cal mirar els pri­mers llocs quan estàs tan avall.

No és el que ens agra­da­ria, però de moment és el que hi ha.

No. Una part impor­tant d'aquest equip està for­mat per juga­dors de segon any. Estan pre­pa­rats i tenen qua­li­tat. Ani­ran a més i crec que serà una tem­po­rada sense sobre­salts.

Ni hi penso, en això. Altres anys hem estat més avall i s'ha fet camí amb nor­ma­li­tat, tot i que no cal posar-nos ara en els pit­jors esce­na­ris.

Crec que hi ha una relació excel·lent. No només amb el City. També ens ha dei­xat juga­dors l'Espa­nyol. Som un club de segona amb les nos­tres limi­ta­ci­ons i hem de ser vius. Tant de bo puguem ampliar la relació i fer-la créixer, tot i que sem­pre recon­for­ten més els juga­dors que sur­ten de casa, com Ser­rano i Joel aquest any, però també els que han sor­tit de Tor­res de Palau i ja són a la pri­mera plan­ti­lla, que per sort ja són uns quants.