Ja no són ni dues ni cinc ni deu jornades. L'habitual aturada de la segona A per Nadal i el canvi d'any comença a ser un termòmetre força fiable sobre com estan les coses i cap a on poden derivar. La primera conclusió és que el Girona té un problema i, si no el resol durant el 2016, tocarà patir com ha passat sense excepció en les temporades parells de l'equip (la segona, la quarta, la sisena i ara la vuitena) a la divisió de plata.

L'inesperat gol en el darrer minut de Kiko Olivas a Mallorca quan el Girona ni tan sols havia fet intervenir el porter local en tot el partit va evitar que el Girona caigués per primera vegada aquesta temporada en zona de descens. Anímicament, l'1-1 va ser un regal, però la situació de l'equip a la taula és inquietant perquè no té ni un sol punt de marge sobre la zona que condueix a segona divisió B i perquè les sensacions que ha transmès l'equip, especialment en els tres darrers partits (1 punt de 9) no són gaire edificants.

En els vuit cursos que fa que el Girona és a la Lliga de Futbol Professional, ha passat dues vegades el parèntesi nadalenc en zona de descens. Va ser en la temporada 2011/12 (tot i que va tancar l'any guanyant el Nàstic, va iniciar el 2012 a dos punts de la zona de salvació) i en la 2013/14. En tots dos casos, el Girona va acabar suant sang per evitar el descens. També les va passar magres la campanya 2008/09 (la del dramàtic penal de Kiko Ratón en el temps afegit de l'últim partit), tot i que la seva situació per Nadal era un pèl millor que l'actual: un punt per sobre del dinovè classificat.

L'únic curs en què, tot i no estar ben classificat quan va arribar el parèntesi, no va patir va ser el 2010/11, però va ser gràcies a un magnífic inici d'any, amb deu partits seguits sense perdre (sis victòries i quatre empats) que el van catapultar a la zona còmoda, d'on ja no es va moure i fins i tot va arribar a alimentar esperances –poques– d'acabar entre els sis primers.