Una de les lleis del futbol diu que tan difícil és guanyar dos partits seguits a casa com també perdre'ls a fora. En el cas del Girona, fa vuit temporades que juga a segona A i encara no ha aconseguit ni una sola vegada aprofitar dues jornades seguides a Montilivi per sumar els sis punts. Ara se li presenta l'onzena oportunitat (diumenge rebrà la visita de la Ponferradina i el dissabte següent, la de l'Athletic B) de trencar unes estadístiques letals. La dificultat és doble, perquè enguany l'equip de Machín arrossega una crisi terrible d'identitat a casa, on només ha guanyat dos partits dels deu que hi ha jugat. L'estadi, que altres anys ha estat un fortí, enguany sembla una bicoca amb premi segur per al visitant (s'hi han escapat ja 20 punts dels 30 que s'hi han posat en joc per culpa de quatre empats i quatre derrotes).

A la pissarra, els punts són sempre de bon sumar: la Ponferradina és dotzena i l'Athletic B, cuer. A la gespa, la teoria s'esmicola. I el Girona té alguns exemples sagnants. El que ho és més, i amb diferència, és el del curs 2012/13, quan després de la increïble remuntada contra l'Alcorcón (del 0-2 al 3-2), l'equip de Rubi va rebre el Xerez, un equip matemàticament descendit i que encadenava 26 jornades sense guanyar, però que va assaltar Montilivi contra tot pronòstic (2-4). Haver resolt aquell partit amb una victòria hauria estat, sense cap dubte, l'autopista cap a primera divisió.

Sense anar més lluny, la temporada passada –la millor de la història del Girona–, l'equip també es va encallar quan es fregava les mans amb dos partits seguits a Montilivi contra equips de la zona baixa com eren l'Albacete i el Sabadell, però no en va guanyar ni un (dos empats). Però el pitjor balanç de dues jornades consecutives com a local del Girona és el d'aquesta temporada, en què els de Machín van rebre dues clatellades contundents, una rere l'altra, contra el Còrdova (1-2) i l'Elx (0-1).

A 2a A, la vegada que el Girona ha estat més a prop del 6 de 6 a Montilivi va ser el curs del debut a divisió de plata (2008/09), coincidint amb el final de la primera volta i l'inici de la segona: després de derrotar l'Osca (2-0), l'equip dirigit aleshores per Raül Agné va tenir contra les cordes el Celta, però un gol de Ghilas en el minut 78 va evitar el triomf local (2-2).