No és cap fit­xatge d'hivern, però ha vis­cut una pri­mera volta lluny dels focus d'atenció, sense eri­gir-se mai en pro­ta­go­nista, i si Pablo Machín troba la manera de fer-lo encai­xar a l'equip, aposta per donar-li con­tinuïtat i res­pon, es pot con­ver­tir en un reforç de luxe. Borja García, un dels fit­xat­ges més des­ta­cats de l'estiu pas­sat per currículum, perquè venia de pri­mera i per la classe que ha exhi­bit sem­pre, va mar­car tot just ahir el seu pri­mer gol amb la samar­reta blanc-i-ver­me­lla, el que va ser­vir per asse­gu­rar els tres punts, la segona victòria seguida i la ter­cera del 2016 a Mon­ti­livi. La qua­li­tat, a la qual tan­tes vega­des s'ha refe­rit Pablo Machín a la sala de premsa, va ser deter­mi­nant.

L'exju­ga­dor del Còrdova, que va enca­de­nar qua­tre titu­la­ri­tats entre octu­bre i novem­bre, feia vuit jor­na­des que no for­mava part de l'onze ini­cial. I, mal­grat l'absència de Mata, va enca­de­nar la novena ahir. Tam­poc va ser el pri­mer canvi (Lekic) ni el segon (Javi Álamo). Machín el va fer entrar en el minut 78, i només sis minuts més tard va des­fer l'empat amb una bona acció que ell mateix va ini­ciar –amb una pas­sada a l'espai boníssima cap a Javi Álamo– i cul­mi­nar. El 2-1 va pro­vo­car l'èxtasi a Mon­ti­livi. El pro­ta­go­nista, però, va fer una cele­bració molt tímida, qui sap si pel males­tar de tenir poques opor­tu­ni­tats. El gol de Borja deixa Felipe i Lekic – va tenir tota la segona mei­tat, en el segon par­tit amb el Girona– com a únics davan­ters sense veure por­te­ria.