Quan un equip arriba al març en disposició de lluitar pel play-off, passa a ser candidat a l'ascens. L'etiqueta de revelació sol caducar al mes de desembre, i l'arribada de la primavera marca quina ha de ser la batalla que ha de jugar cadascú. La del Cornellà és molt clara: és el moment de l'ambició. Aquest és el missatge que hi ha al vestidor després de la victòria agònica i de mèrit de diumenge passat, en què els de Jordi Roger van jugar amb un home menys durant gairebé una hora. El gol arribaria a tres minuts del final, quan David Garcia, en estat de gràcia, va rematar al fons de la xarxa una falta servida per Ñoño. El capità, doncs, va emular allò que ja havia fet al camp del Reus en el primer partit de l'any: resoldre amb una diana en el tram final del partit.

El Cornellà, de fet, és un equip abonat a les alegries agòniques. Aquesta temporada els verds han marcat el gol de la victòria en els últims cinc minuts en cinc ocasions, tres de les quals en el temps afegit. Als de Jordi Roger els agrada la marxa. Aquest caràcter batallador, amb tot, s'ha acabat traduint en 10 punts extres que són els que permeten al quadre del Baix Llobregat bregar entre pesos pesants com el Lleida –fa tan sols uns mesos, amb els blaus s'hi van jugar la permanència–, l'Hèrcules o l'Alcoià. Sense aquest plus a última hora, el Cornellà estaria empatat amb el Sabadell, ocupant l'onzena posició.