L'actuació d'ahir del Girona va ser per treure's el barret: va demostrar una capacitat de lluita, d'entrega i d'orgull pròpia d'un equip de la primera divisió. En termes generals tot el Girona va competir a un alt nivell, però per sobre de tot va destacar Borja García. El mitjapunta madrileny, segurament el jugador amb més qualitat de la plantilla, va fer anar de corcoll el Còrdova durant els 120 minuts de partit. Ja des de bon començament Borja va practicar el seu habitual joc imaginatiu, jugant a un o dos tocs com a màxim i combinant amb els seus companys tant per les bandes (sobretot amb Clerc) com pels carrils interiors. La màgia de Borja, però, no tenia la continuïtat desitjada en els últims metres, ja que el Girona va estar força imprecís a l'àrea rival al llarg de la primera meitat.

En la segona part, tot i el primer gol del Còrdova, Borja va continuar empenyent el Girona, primer intentant assistències que no acabaven de fructificar, després amb una rematada de cap que va aturar el porter Razak i finalment obtenint el premi amb un potent xut des de la frontal de l'àrea que va suposar l'1-1 del Girona. Va ser un golàs de classe i de coratge que, amb 25 minuts per jugar-se, va donar esperances al Girona i energia a l'afició de Montilivi per continuar animant amb força l'equip. I més que ho van fer amb el 2-1 d'Aday que enviava momentàniament el partit a la pròrroga. Era el minut 80 i Borja, que físicament ha anat clarament de menys a més aquesta temporada, encara tenia forces per baixar a buscar pilotes i conduir-les fins als seus companys, també carregats de moral arran del segon gol.

Ja en la pròrroga, Borja va continuar amb cap fred i màgic a parts iguals, començant per un intent de gol olímpic que Razak va aturar amb dificultats. Amb el pas dels minuts, com era normal, els jugadors dels dos equips van anar patint les conseqüències del cansament, sobretot el Còrdova, que es va quedar amb un home menys per l'expulsió de Stankevicius. Era el que necessitava Borja per desenvolupar el seu joc de toc, intel·ligent, sense tampoc descuidar la vessant ofensiva, com va quedar demostrat amb una falta directa que no va entrar per poc. Borja s'havia convertit en el malson més gran de Razak, que tremolava cada vegada que el mitjapunta entrava en joc. El madrileny també va ser gat vell provocant faltes i cansant el mig del camp del Còrdova, que anava de bòlit, i a la mínima que podia també ho provava amb algun xut col·locat.

Borja, que va tenir el 3-1 a tocar en dos contraatacs, es va erigir ahir en el millor futbolista del Girona, demostrant que pot ser un jugador molt complet. També va ser importantíssima l'entrada de Rubén Sobrino al descans. El davanter va aportar frescor, velocitat i perill ofensiu, i va ser decisiu per a la reacció gironina.