El París Basketball ha canviat la tendència del bàsquet. Un exemple a seguir. Primer amb el finlandès Tuomas Iisalo i ara amb Thiaggo Splitter. París va ser campió de l’Eurocopa i ara ha estat la gran sensació de l’Eurolliga. I hi ha hagut culpables catalans. N’és un Carles Marco (Badalona, 1974), un assistent consolidat a l’Eurolliga (Estrella Roja, Barça i París), la mà dreta de Splitter i amb experiència en l’elit com a tècnic i important, com a jugador: “Amb el Tiaggo hem connectat i he fet un pas més com a entrenador, és un luxe entrenar jugadors amb la disciplina dels que tenim, són una família, van a l’una, són soldats i jo que havia estat base és increïble veure com juga TJ Shorts, però també com s’entrena.” Marco és clar: “Hem fet un equip en què tots hem aportat i hem après per ser millors cada dia; més enllà dels resultats és una experiència brutal.” El badaloní no oblida les seves arrels: “París és increïble però Badalona també, tinc ganes de tornar; és dramàtic el que ha passat amb el pavelló del Sant Josep, on vaig passar tantes hores.”

Adrià Ariza Medina (Barcelona, 04-04-1991) és un cas singular. Va començar jugant a la seva vila natal, Esparreguera, i ben aviat va ser becat pel Barça, fet que el va portar a viure a la Masia. Allà va créixer a les categories infantils i cadets, abans de passar pel Cornellà i acabar tornant a casa, a Esparreguera. Ja aleshores, combinava la passió pel bàsquet i la inquietud per l’àmbit de la preparació física. Va estudiar ciències de l’activitat física i l’esport a la Universitat Blanquerna - Ramon Llull. Paral·lelament, es va implicar com a tècnic de Boccia, una disciplina similar a la petanca adaptada per a esportistes amb paràlisi cerebral. Allà va conèixer Pedro Cordero i Vero Pàmies, amb qui va estar a punt d’anar als Jocs Paralímpics: “Vaig aprendre l’esforç, la paciència, la passió, el valor de compartir…” Aquella experiència el va marcar tant que va acabar fundant el Club Boccia Olesa. Va fer pràctiques com a preparador físic a l’ACB amb el Manresa, i en completar el màster del professorat de secundària, va treballar un any al Windom School (Minneapolis) d’immersió lingüística als Estats Units i entrenant diferents esports. Després va treballar omplint cisternes a la fàbrica de clor Solvay de Martorell i al centre logístic de Decathlon al Prat, mentre cursava un màster en alt rendiment esportiu i entrenava diversos equips al CB Esparreguera.

El seu salt internacional va arribar quan Joan Albert Cuadrat el va recomanar per a l’Alba Fehérvár, a Hongria, amb Jesús Ramírez i Jandro Zubillaga: “Hi vaig ser tres anys, amb cinc tècnic, una experiència increïble.” Adrian Kovacs –ara ajudant de Pedro Martínez– va recomanar-lo a Tuomas Iisalo, que buscava un preparador físic per al Telekom Bonn. “La vida a vegades et sorprèn. Vam connectar i, després de Bonn, vam fer junts el salt a París. Estic feliç amb el seu fitxatge pels Grizzlies.” Actualment, Adrià és el director dels departaments de rendiment esportiu i de l’àrea mèdica del París i continua com a preparador físic. “He fet algunes maratons i mig Ironman, i sé què vol dir gaudir mentre pateixes. Això és el que fan els jugadors del París: ho donen tot. Jo intento ser un exemple perquè arribin al seu millor rendiment, físicament i mentalment, a la pista i fora de la pista, com a persones. L’any passat, a l’Eurocup, podíem entrenar més; aquest any, a l’Eurolliga, els descansos són clau.” Ariza té un somni: “Des dels 6 anys vull treballar a l’NBA, i algun dia ho aconseguiré.” De moment, és el responsable que el París mantingui el seu nivell físic jugant a un ritme altíssim: “Hem sabut mantenir la nostra identitat i fem gaudir amb un bàsquet ràpid i valent.”

El tercer català de l’staff és Stefan Ivanovic (20-08-1986), que va arribar a Catalunya el 1990 quan el seu pare va fitxar pel Girona. Stefan, que va debutar en l’Eurolliga amb el Baskonia amb 17 anys i al costat hi tenia amb 18 Splitter. Es va integrar a Catalunya, on va estar 12 anys entre Girona i Barcelona. Després ja va marxar a Suïssa, on va ser jugador/entrenador (com havia fet el seu pare) del Nyon suïs mentre es treia el títol d’entrenador. Va fer tantes arrels al nostre país que domina el català –parla diferents llengües– i és un dels més actius al grup CB JosanFeliuencs fent referència al president de llavors i d’ara, Josan Daban. Stefan manté gran amistat amb Francesc Cairó, Pepe Mestres, Sergi Pérez Soriano o Jordi Puigarnau i té gran relació amb Àlex Tarés, cap de cantera del Barça. A Catalunya va estudiar a l’IQS sent dels millors de la seva promoció amb notes top. De fet va fer ADE (administració i direcció d’empreses) i un any de la carrera el va fer a San Francisco. L’Stefan explica com viu l’efecte París: “Al club es respira com juguem: alegria, sense complexos, el Tiago ha agafat una herència d’un estil i ha sabut mantenir l’esperit i el joc; difícil fer-ho tant temps seguit i amb èxit.”