L'exen­tre­na­dor del Girona Pere Gra­tacós i l'actual tècnic de l'Osa­suna, Enri­que Martín, van coin­ci­dir els cur­sos 1983/84 i 1984/85 al club navarrès, a pri­mera divisió. El de Besalú hi arri­bava pro­vi­nent del Barça B quan el navarrès, amb 26 anys, ja feia tres tem­po­ra­des que jugava en la màxima cate­go­ria i havia superat els 100 par­tits (en va arri­bar a jugar 253, dels quals 230 a pri­mera). Tot i que la par­ti­ci­pació del gar­rotxí va aca­bar sent tes­ti­mo­nial –dos par­tits–, van ser dos anys de grat record: “Més que un equip, érem un grup d'amics.”

Aca­bada l'etapa a l'Osa­suna, Gra­tacòs va ini­ciar-ne una de més llarga i pròspera al Figue­res, però un dels molts amics que con­serva és el tècnic que inten­tarà evi­tar que el Girona pugi a pri­mera. “Que consti que no tinc el cor divi­dit. Tinc clar que vull que pugi el Girona. L'Osa­suna hi ha estat molts anys, a pri­mera, i aquí no hi hem tin­gut cap equip. I vull veure els millors equips i millors juga­dors a Mon­ti­livi”, afirma l'actual res­pon­sa­ble de rela­ci­ons ins­ti­tu­ci­o­nals del FC Bar­ce­lona i alhora direc­tor del nou depar­ta­ment de for­mació i conei­xe­ment Masia 360 del club blau­grana. Tot i els desit­jos d'ascens del Girona, Gra­tacós va aca­bar ful­mi­nat a Mon­ti­livi després d'un tri­omf per 5-1 per dei­xar pas a l'empresa Cons­tel·lació Espor­tiva, que va irrom­pre amb força a Girona i va aca­bar pocs mesos després com el rosari de l'aurora. “Els records dolents jo els esborro. Del Girona em quedo amb l'ascens a ter­cera i amb un any que em va ser­vir per pro­gres­sar com a tècnic i em va obrir nous camins”, afirma.

Gra­tacós va radi­o­gra­fiar el tècnic de l'Osa­suna: “Entrena tal com jugava. És tot passió i tem­pe­ra­ment. Rauxa. Conei­xent-lo, segur que fa dies que no dorm. I si pogués, avui sal­ta­ria al camp a jugar.” L'extècnic del Girona encara el recorda engan­xat a la banda d'El Sadar: “Era un juga­dor extra­ver­tit, anàrquic, molt ràpid, veloç, amb la por­te­ria sem­pre al cap. Sem­pre ha tin­gut les coses clares. Al camp i a la ban­queta. És un molt bon moti­va­dor”.