“N'estic convençuda: pujarem”

Sí. Hem demos­trat altres vega­des que som capaços de remun­tar. El Girona està tre­ba­llant amb molt espe­rit de sacri­fici, valor i coratge.

Sem­pre hi vaig. Cada cap de set­mana que juguen a casa, amb els meus fills. Aquesta tem­po­rada crec que no he fallat cap dia.

Com que sem­pre ho havia fet així, i anant-hi amb els fills... ho gau­dim més estant a baix al nos­tre seient, amb més lli­ber­tat.

Tinc la impressió que aquest any de mit­jana, en gene­ral, hi ha anat més gent que l'any ante­rior. El que passa és que el dar­rer mes sí que ha cres­cut molt... No tinc les dades, però quan diuen l'assistència durant els par­tits sem­pre ens hem mogut entre els 4.500 i els 5.000 espec­ta­dors. És veri­tat, però, que hauríem de donar més suport a l'equip des del pri­mer par­tit, amb els bons moments que ens donen...

Molt mala­ment. Crec que la situ­ació encara era millor que la d'ara, però va pas­sar el que era menys pro­ba­ble que passés. Va haver-hi una con­junció de cir­cumstàncies impen­sa­ble. Ens vam sen­tir molt frus­trats i va fer molta pena. Però, és clar, en defi­ni­tiva és un esport, i la sort també hi juga.

Sí, és cert. Tots hauríem de man­te­nir-nos una mica més cauts. Però és impos­si­ble no fer-nos la il·lusió. Sin­ce­ra­ment, torno a creure que aquest any, sí. Els juga­dors estan excel­sos. Tota la segona volta ha estat espec­ta­cu­lar. Els espec­ta­dors ens ho hem pas­sat genial i és una il·lusió que s'enco­mana, i costa molt d'estar-se'n.

Sí, ho serà. Ja ho he dit i n'estic con­vençuda: puja­rem. Al ter­cer cop no falla.

Seria molt impor­tant. Pri­mer perquè ens hem pro­mo­ci­o­nat com a des­ti­nació turística. Que tin­guem l'equip de bàsquet femení als llocs més alts, també l'hoquei... si acon­se­guim tenir-hi el fut­bol, això per­metrà visu­a­lit­zar molt més que aquest ter­ri­tori, tota la demar­cació, és una des­ti­nació excel·lent per gau­dir i prac­ti­car tot tipus d'esport.

L'orgull de la mateixa ciu­tat. Són ges­tes que fan pujar l'amor propi. Els giro­nins ja n'estem, d'orgu­llo­sos, de la nos­tra ciu­tat. Però l'ascens seria la cire­reta del pastís.

En el que esti­gui a la nos­tra mà, l'Ajun­ta­ment ha d'aju­dar. No obs­tant això, no hem d'obli­dar que és una com­pa­nyia mer­can­til i que tin­dran moltíssims ingres­sos si pugem. L'Ajun­ta­ment, amb els seus ingres­sos limi­tadíssims, no pot ofe­rir cap ajuda econòmica. És impos­si­ble d'assu­mir. Una altra cosa és que, gua­nyin o no, hi hagi pre­vis­tes peti­tes inver­si­ons, però no tenen res a veure amb pujar.

Refor­mes als lava­bos i les taqui­lles. Obres que han de fer-se sí o sí, i que farem. D'altres coses són res­pon­sa­bi­li­tat del club.

El pri­mer any no s'hi ha de fer res, però el que suposi l'ade­quació que cal­gui fer a par­tir del segon any per con­ti­nuar a pri­mera s'haurà de pagar amb els ingres­sos que el club rebrà. S'ha par­lat de 40 mili­ons d'euros. Per bai­xar et donen deu mili­ons d'euros... Vaja, que amb un 1% de tot això dei­xes l'estadi ben a punt. La ciu­tat ja assu­mirà un cost en la mobi­li­tat, per exem­ple. Però d'altres coses...

Boníssima.

Salta a la vista que sí. Tre­ba­llen molt i molt bé. Hi des­ti­nen molts recur­sos humans i econòmics. Tre­ba­llen amb molta seri­o­si­tat, indub­ta­ble­ment.

Sí, abso­lu­ta­ment des­car­tat.

Està en mans del club. For­mal­ment no tenim cap pro­posta exacta de llocs. Es van fer tro­ba­des infor­mals amb els tècnics d'Urba­nisme, i cap ter­reny és muni­ci­pal. S'han d'enten­dre amb els pri­vats.

La inter­venció de l'Ajun­ta­ment serà per garan­tir que el que s'hi vol fer és con­forme a la nor­ma­tiva. Inten­ta­rem aju­dar i acom­pa­nyar el club en tot el que esti­gui a les nos­tres mans.

I tant. Abso­lu­ta­ment. Si ara és impor­tant fer-la, si pugen serà impres­cin­di­ble. S'haurà de fer sí o sí.

No. A Girona obser­vem l'àrea urbana amb visió de capi­ta­li­tat, i de manera gene­rosa. No hi ha cap pro­blema per a nosal­tres si la ciu­tat espor­tiva no està dins el terme de Girona, només fal­ta­ria. On tro­bin el millor lloc.

De ben petita els meus pares ja m'hi por­ta­ven sem­pre que hi havia par­tit. Recordo que hi anava i em sor­pre­nia que la gent cridés tant.

Crec que tant el millor com el pit­jor van ser el dar­rer par­tit de la dar­rera tem­po­rada. El millor, perquè l'afició va estar millor que mai. El pit­jor, perquè el cop va ser ter­ri­ble.

Pels de la casa, sobre­tot. Tinc pre­di­lecció per gent com en Pere [Pons], per exem­ple. M'agra­den els equips que estan for­mats per gent del plan­ter. Però també m'agra­den molt d'altres juga­dors que vénen de fora, com ara Lejeune o Becerra.

Doncs pre­ci­sa­ment que juguen com un equip. No hi ha indi­vi­du­a­lis­mes i llui­ten moltíssim, amb una gran acti­tud de sacri­fici i coratge... em fan sen­tir orgu­llosa.